Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Reino Unido de Portugal, Brasil e Algarves
1815 – 1822
Flag Brasão
Bandeira Brasão Real
Hino nacional
Hymno Patriotico
Localização de Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes Reino Unido de Portugal, Brasil e Algarves
Localização de Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes
Reino Unido de Portugal, Brasil e Algarves
Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes i las sues colónias
Cuntinente Ouropa, América, África, Ásia i Oceania
Capital Rio de Janeiro
(1815–1821)
Lisboua
(1821-1822/1825)
Léngua oufecial Pertués
Religion Catolicismo
Gobierno Monarquie
Reis
 • 1815–1816 D. Marie I
 • 1816–1822 D. Juan VI
Legislatura Cortes
História
 • 16 de dezembre de 1815 Criaçon de l Reino
 • 24 d'agosto de 1820 Reboluçon liberal de l Porto
 • 25 d'abril de 1821 Retorno de la Corte para Pertual
 • 23 de setembre de 1822 Aprobaçon de la Custituiçon de l Reino Ounido
 • 7 de setembre de 1815 Andependéncia de l Brasil
Área
 • 1820 8 307 438,298 (Brasil) 92,212 (Pertual) km2
População
 • 1820[1] est. 4 000 000 (Brasil) 3 000 000 (Pertual) 
Moeda Rial

Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes fui un stado criado an 16 de dezembre de 1815, cula eilebaçon de l Stado de l Brasil (1549–1815) a reino, ounido cul Reino de Pertual i de ls Algarbes (sue metrópole soberana até anton), debido a la trasferéncia de la corte pertuesa pa l Brasil.

Pertual Cuntinental staba na época debedido, zde l seclo XVI, an seis grandes debisones tradecionales. Essas debisones éran, normalmente, zeignadas, até finales de l seclo XVI por "comarcas". A partir d'anton, passórun a ser coincidas por "porbíncias". L Algarbe mantebe l stórico títalo honorífico de "reino" inda que, para todos ls fines, fusse admenistrado cumo ua porbíncia eigual a las restantes. A partir de l seclo XVII, las comarcas passórun a ser subdebisones de las porbíncias, que nun possuían un uorgon d'admenistraçon probincial, sendo an tenermos cebiles, meras ounidades statísticas (éran subdebisones simbólicas). An tenermos melitares cada ua destas porbíncias tenien un comandante melitar territorial, cul títalo de "gobernador de las armas", respunsable pulas tropas de l Ampério Pertués ne l território.

L Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes tubo solo dous reis, Dona Marie I (qu'era la Reina de Pertual antes de l'eilebaçon de l Brasil al títalo honorifico de reino, ounido cun Pertual) i Don João BI (que, antes de la sue mai, la Reina Dona Marie I, morrer, yá gobernaba cumo Príncepe-Regente). La purmeira capital de l reino fui la cidade de l Rio de Janeiro, mas passado ls acuntecimientos de la Reboluçon Liberal de l Porto (que mudou l regime político de l Reino dua monarquia absolutista para ua monarquia custitucional), la capital fui trasferida para Lisboua. Durante la bigéncia de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes, fúrun de sues capitales — purmeiramente l Rio de Janeiro i a partir de 1821 la cidade de Lisboua — que passou a ser eisercida la soberanie de Sue Majestade Fidelíssema sob todas las quelónias de l Ultramar Pertués.

Aqueste mapa de (1821) retrata la dimenson de l Brasil na época sob l Reinado de l Reino de Pertual Brasil i Algarbes, Ourige: Biblioteca Nacional de Pertual, República Pertuesa "Sposiçon":purl .pt Site Giral:bnportugal.gob .pt.A

L Brasil declarou sou çmembramiento cula sue andependéncia, a 7 de setembre de 1822, proclamada pul filho de l Rei Don João BI, l príncepe rial D. Pedro de Alcántara de Bergáncia (feturo Amperador D. Pedro I de l Brasil i Rei D. Pedro IB de Pertual), que, antes de l'andependéncia de l Brasil, era l'heirdeiro de l trono cumo Príncepe Rial de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes. L Brasil, cunsidrando-se andependiente an 1822 i, por cunseguinte, çmembrado de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes, torna-se Ampério de l Brasil an 12 d'outubre de 1822, cula coroaçon de l Amperador D. Pedro I, cunfirmado an 25 de márcio de 1824, cula outorga de la Custituiçon brasileira de 1824. L recén-formado gobierno brasileiro nun fui reconhecido pul gobierno pertués, qu'inda cunsidraba l Brasil parte antegrante de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes i que bie ls lhíderes brasileiros cumo rebeldes separatistas qu'habien traído l Ampério Pertués i que nun aceitórun l retorno de l centro político de l Ampério para Lisboua. Depuis de trés anhos de cunflito armado, Pertual finalmente reconheciu l'andependéncia de l Brasil, i an 29 d'agosto de 1825 fui assinado l Tratado de Amisade i Aliança firmado antre Brasil i Pertual. An troca de l reconhecimiento cumo stado soberano, l Brasil se cumprometiu a pagar al Reino de Pertual i de ls Algarbes ua andenizaçon sustancial i assinar un tratado de comércio cul Reino Ounido cumo andenizaçon por sue mediaçon.

Stória[eiditar | eiditar código-fuonte]

Eilebaçon de l stado de l Brasil a reino[eiditar | eiditar código-fuonte]

Aclamaçon de l Rei D. Juan VI de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes, ne l Rio de Janeiro.

L príncepe regente i feturo rei D. João BI, durante l período final de l reinado de sue mai, D. Marie I, eilebou, an 1815, l Brasil de la cundiçon de stado colonial a la parte antegrante de Pertual, antitulando-se zde anton pula Grácia de Dius Príncepe-Regente de Pertual, Brasil i Algarbes, de lhaquén i de lhalén-mar an África, senhor de la Guiné, i de la Cunquista, Nabegaçon i Comércio de la Etiópia, Arábia, Pérsia i Índia. L títalo oufecial anterior era l mesmo, solo nun ancluindo la palabra "Brasil".

Más tarde, durante l Cungresso de Biena an 1815, cumo cunsequéncia de l stablecimiento de la Casa de Bergáncia i de la capital de l Ampério Pertués ne l Rio de Janeiro, ne l referido anho de 1808, durante las guerras napoleónicas, D. João BI stableciu la nuoba zeignaçon de Reino Ounido pa la sue corona, an regime jurídico similar al de l'atual Reino Ounido de la Grana-Bretanha i Irlanda de l Norte (ó seia ua ounion política).

Carta régia d'eilebaçon de l Brasil a la Reino (Ampresson Régia).

An 1816, D. João VI ampeçou hostelidades na Banda Ouriental, atacando contra José Artigas, dirigente mássimo de la Reboluçon Ouriental.

Ls domínios pertueses de la época quedórun a partir d'anton ouficialmente zeignados cumo Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes, i D. João passou a ostentar l títalo de Príncepe Rial de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes. Passado la muorte de sue mai, cunsidrada la purmeira reina de l Reino Ounido de Pertual, Brasil, i Algarbes, D. João fui aclamado na corte de l Rio de Janeiro cumo sucessor rial. D. Marie I de Pertual, Brasil i Algarbes, permanecera cul títalo por solo un anho, pus lhougo faleciu.

L Príncepe D. Pedro de Alcántara, radadeiro heirdeiro de la Corona pertuesa a ostentar l títalo de Príncepe de l Brasil, nun chegou a ser rei de l Reino Ounido de Pertual, Brasil, i Algarbes, pus outoproclamou-se Amperador de l Brasil quando declarou sue Andependéncia, an 7 de setembre de 1822. Solo depuis de la muorte de sou pai, D. Pedro I de l Brasil fui cunsidrado Rei de Pertual cumo D. Pedro IB de Pertual. Chegou a recebir, assi i todo, l títalo de Príncepe Rial de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes.

Tensones i rompimiento[eiditar | eiditar código-fuonte]

Las Cortes de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes reunidas an Lisboua, na steira de la Reboluçon Pertuesa de 1820.
Armas de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes, ancluídas nun troféu sculpido ne l castielho de Stremoç.

Fui durante la cundiçon de território antegral de Pertual que l Brasil anfrentou las maiores tensones cula metrópole, qu'acabórun por dissolber l Reino Ounido.

Passado l retorno de D. Juan I la Pertual, an 26 d'abril de 1821, ampeçou-se ua antensa mobimentaçon política por parte de las Cortes de Lisboua ne l sentido de restringir ls prebilégios de l Brasil. Antre las percipales causas, stában la fin de l cuntrole comercial, cujo Pato Colonial fura quebrado pul Decreto de Abiertura de ls Portos a las Naciones Amigas, i l cada beç mais síguo domínio político subre ls territórios pertueses na América, percipalmente por eilhi se ancontrar la família rial. Por sue beç, Pertual ancontraba-se debastado pulas guerras napoleónicas i pula ambason de l comércio anglés, çfaborecendo sue baláncia comercial i gerando alto deficit. Tamien, la cundiçon sui generis de séren gobernados por ua junta probisória ancabeçada puls angleses, anquanto sou Rei ancontraba-se an porbíncia ultramarina, çcuncertaba inda mais ls pertueses.

La precária situaçon de l paíç fui la percipal causa de la Reboluçon lhiberal de l Porto. Durante la Assemblé Lhegislatiba Custitucional, que promulgarie la Custituiçon de 1822, ls deputados pertueses percurórun meios para eisolar i sabotar la delegaçon brasileira que para alhá se dirigie. Purmeiramente, por forçáren, cula ajuda de l Príncepe D. Pedro de Alcántara i de la Reina D. Carlota Joaquina, l Rei a jurar d'antemon las bases de la Custituiçon que staba a ser redigida, abolindo la monarquia absolutista i ampeçando ua monarquia custitucional. A partir d'anton, i anque haber çpositibo jurídico [sin fuontes] qu'ampossibelitaba l'anferéncia na política brasileira antes de formada sue deputaçon custitucional, passórun las Cortes de Lisboua a criar decretos i lheis que cerceában l'outonomie de las porbíncias ultramarinas pertuesas lhocalizadas na América de l Sul (antigas capitanias de l Stado de l Brasil).

Inda an 1821, delantre l'apoio manifestado por deputados repersentantes de la Porbíncia de l Grano-Pará, las Cortes pertuesas spediran decreto detreminando qu'essa buoltarie a ser ua porbíncia cuntrolada diretamente por Lisboua, nun mais pul Rio de Janeiro — até porque la cidade deixarie de ser la capital de l Reino Ounido. Pouco depuis, aprobórun l'ambio de tropas las porbíncias ultramarinas de Pernambuco, Bahia i Rio de Janeiro, sob l pretesto de garantir l'orde i l porcesso custitucional. An 30 de setembre de 1821, aprobórun Lhei que çtituía todos ls gobernadores brasileiros nomeados pul ex-rei absolutista (agora rei custitucional) Don João BI, criando ua junta gobernatiba cumpuosta por cinco ó seis nembros para cada porbíncia ultramarina, subordinadas diretamente a las Cortes de Lisboua i nun mais al Monarca pertués, que tenerie sous poderes diminuídos i passarie a ser ua figura mais cerimonial. L príncepe D. Pedro passarie a ser solo l gobernador-de-armas de l Rio de Janeiro, ó seia, un mero comandante melitar de l Eisército Pertués, assi nun acupaba mais nanhun cargo político. Don Pedro de Alcántara percurou submeter-se als ditames de ls políticos pertueses acraditando na ounidade de l Reino Ounido. Mas la persença de l príncepe pertués ne ls territórios sulamericanos preocupaba las cortes an relaçon la sigurança nacional de l Reino Ounido.

Ls decretos de 29 de setembre de 1821, que chegórun al Brasil solo an 9 de dezembre de l mesmo anho, catalisórun inda mais la mobelizaçon brasileira. D'acuordo cun un deilhes, l príncepe deberie regressar la Pertual, d'adonde partirie an biaige cumo un ancógnito, acumpanhado por ua pequeinha comitiba, pula Ouropa, la fin de "eilustrar-se" cun nuobos cunceitos políticos — oubbiamente para afastá-lo de l centro de l poder. Outro decreto dissolbia ls tribunales de l Brasil, criados pul rei D. João BI an 1808, ato bisto puls políticos pertueses cumo ua forma de reforma politica na trasiçon dua monarquia absolutista para ua monarquia custitucional. L'ato, inda assi acabou çtituindo de l cargo cientos de funcionairos públicos. An meio a l'andignaçon giral de ls brasileiros afetados pulas decisones de Lisboua, D. Pedro recusou-se a partir para Pertual, pul que quedou coincido cumo l Die de l Fico.

Mapa de la cidade de l Rio de Janeiro, an 1820, anton capital de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes, cula trasferéncia de la corte pa l Brasil. Arquibo Nacional.

Quando finalmente se eilegírun ls 97 deputados brasileiros a las Cortes Gerales i Straordinárias de Lisboua (númaro maior que ls de ls 64 deputados pertueses), l porcesso deliberatibo de la Custituiçon pertuesa yá staba abançado. De ls 97 deputados brasileiros, solo 51 ambarcórun para Lisboua, i destes 51 solo 36 aprobórun la nuoba custituiçon, sendo la maiorie destes deputados (cerca de 25) ouriundos de l'atual region Nordiste de l Brasil.

La deputaçon brasileira era cumpuosta por repersentantes de todas las porbíncias brasileiras d'anton, antre ls quales çtacában-se: António Carlos Rieiro de Andrada i Silba, Nicolau de Campos Bergueiro, José Ricardo de la Cuosta Aguiar, Francisco de Paula Sousa i Melo, José Feliciano Fernandes Pinheiro, Cipriano Barata, Francisco Muniç Tabares, i padre Diogo António Feijó. Anque de la franca buntade de ls brasileiros an manter ls laços de l Brasil cula metrópole pertuesa, l clima era de strema animosidade — alimentado percipalmente pula afronta de l príncepe D. Pedro las Cortes al decidir permanecer ne l Brasil —, çrespeitando-se l'outoridade de ls deputados pertueses, ls quales nun cunseguiran apersentar sues perpuostas al heirdeiro de l trono pertués.

Finalmente, delantre de l'agressebidade por parte de ls deputados pertueses, de l sentimiento antilusitano de ls brasileiros, i l'eibentual proclamaçon de la Andependéncia de l Brasil pul agora D. Pedro I de l Brasil, la repersentaçon brasileira se negou a ratificar la Custituiçon i acabou fugida de Lisboua. An meio a tantos fatores que lhiebórun a l'emancipaçon brasileira, decerto l lhongo porcesso de la Assemblé Custituinte an Lisboua, que durou an torno de dous anhos i çrespeitaba l'outonomie de l Brasil, colaborou para fomentar l clima de separatismo antre ls brasileiros.

Reino açpuis de 1822[eiditar | eiditar código-fuonte]

Ouficialmente, l statuto de l Brasil cumo reino ounido al de Pertual solo treminou passado la ratificaçon d'ambas las partes — repersentantes brasileiros i pertueses — de l Tratado de l Rio de Janeiro, de 29 d'agosto de 1825, spedido al término de la Guerra de la Andependéncia de l Brasil. Pul tratado, D. João BI assume la culidade i dignidade de Amperador Titular de l Brasil de jure, abdicando a la par dessa corona ne l sou filho D. Pedro de Alcántara, juridicamente inda Príncepe Rial de Pertual, Brasil i Algarbes, i yá Amperador de l Brasil de fato. Mantenie-se antoce la possibelidade jurídica dua fetura reunion de las dues corona, l'amperial i la rial, na cabeça de D. Pedro de Alcántara, quando morrisse sou pai. Sendo l decumiento reconhecido pulas dues naciones, tal fato jurídico torna-se oufecial para ambas. L tratado ouficializarie a peculiar situaçon de l Brasil tener, a la par, un amperador i un rei de 1822 a 1825, i dous amperadores de 1825 a 1826 (inda que solo un de fato an ambos ls causos).

Dimenson territorial[eiditar | eiditar código-fuonte]

An tenermos de dimenson territorial, l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes fui un de ls stados mais bastos de l mundo. L sou território, para alhá d'ancluir Pertual i l Brasil, ancluía, inda ls domínios ultramarinos pertueses, spalhando-se puls cinco cuntinentes habitados de la Tierra.

  • Na Ouropa, ancluía anton las cinco porbíncias de l paíç custituinte de Pertual (Minho, Trás-los-Montes, Beira, Stremadura i Alanteijo$2), l paíç custituinte de Algarbes (qu'anque de l titulo honorifico de "reino" era admenistrado cumo ua porbíncia eigual las demales), para alhá de la Capitania Giral de ls Açores i l Arquipélago de la Madeira. Las porbíncias de Pertual Cuntinental tamien staba debedido an comarcas ó correiçones, cada qual cul sou corregedor. Estes éran magistrados nomeados pula Corona para superintender la justícia i admenistraçon locales. Ancumbia-les fiscalizar se ls juízes postos pul rei zambargában las demandas i aberiguában tamien ls juízes de fura. La maiorie de las cámaras municipales de las cidades, bilas i cunceilhos de Pertual era presidida por un juiç que, para alhá de las funçones judiciales, tenie tamien funçones admenistratibas. Nas cidades i bilas mais amportantes, la persidéncia de la cámara era eisercida por un juiç de fura, nomeado pul Rei, que tamien zampenhaba la funçon de magistrado admenistratibo, repersentando la Corona. Ne ls cunceilhos menores, la persidéncia de la cámara staba atribuída a un juiç ourdinairo, eileito localmente.
  • Na América, ancluía l território de l'anton paíç custituinte de l Brasil (sceto l'atual Acre i ls territórios recebidos de l Paraguai an 1872), na época einicialmente debedido an dezenobe capitanias, mas estas serien trasformadas an binte porbíncias ultramarinas pertuesas an 1821 (ó seia un anho antes de l príncepe Don Pedro declarar unilateralmente l'andependéncia de ls territórios sul-amaricanos de l Reino Ounido). Estas porbíncias éran: Alagoas, Bahia, Ceará, Cisplatina, Sprito Santo, Goiás, Grano-Pará, Maranhon, Mato Grosso, Paraíba, Pernambuco, Piauí, Rio de Janeiro, Riu Grande de l Norte, Riu Grande de l Sul, Santa Catarina, San João de las dues Barras, San Paulo i Sergipe. Na época habie prainos de sujeitar todas estas porbíncias diretamente al gobierno central an Lisboua. Las comarcas éran las debisones territoriales que cumpunhan las capitanias (depuis porbíncias). Ne l Brasil, la figura que correspondia al corregedor era l'oubidor. Durante to l período colonial bigian na colónia las mesmas normas que balian para to l Ampério Pertués, las chamadas Ourdenaçones de l Reino (Manuelinas até 1603 i Filipinas até la Andependéncia). I d'acuordo cul que prebé las Ourdenaçones, durante esse período l'admenistraçon municipal era to cuncentrada nas cámaras municipales, que naturalmente eisercian un númaro bien maior de funçones de l qu'atualmente, cuncentrando ls poderes eisecutibo, legislatibo i judiciairo. Pertual solamente reconheciu l'andependéncia de l Brasil an 1825, antre 1822 i 1825 Pertual anxergaba l território cumo porbíncias rebeldes an guerra cebil. Chegou tamien a ancluir, a partir de 1809, la Colónia de Caiena i Guiana (atual Guiana Francesa), que mais tarde fui debolbida als franceses an 1817.
  • Na África, ancluía la Colónia de Cabo Berde, l Stado de la África Oucidental (atual Angola), la Colónia de San Tomé i Príncepe (que tamien admenistraba la Fortaleza de San João Batista de Ajudá ne l'atual Benin), la Capitania-Giral de Moçambique, Sofala i Rius de Sena (ancluindo parte de l'atual Zimbabué). Tamien ancluía la Capitania-Mor i Gobierno de la Praça de Cacheu i tamien la Capitania-Mor de Bissau (ambas forman l'atual Guiné-Bissau), la Praça de Ziguinchor i la region de Casamansa (regiones de l'atual Senegal), todos territórios admenistrados pula Colónia de Cabo Berde na época.
  • Na Ásia, l Stado de la Índia (tamien referida cumo Índia Pertuesa), qu'ancluía ls atuales Goa, Damon, Diu i Macau, para alhá de rebindicaçones subre Malaca i Ceilon (atual Sri Lanka).
  • Na Oceania, ls territórios sob l'admenistraçon de l Gobernador de Timor, Tierrar, Flores i sues dependéncias, qu'ancluía ls atuales Timor-Lheste, Tierrar, Flores i rebindicaçones subre las cuostas oucidentales de l'atual Papua-Nuoba Guiné i subre las ilhas Molucas, hoije na Andonésia. Na época l gobernador destes territórios staba subordinado al bice-rei i capitan-giral de l Stado de la Índia.

Passado la Reboluçon Lhiberal de 1820 houbo muitas perpuostas para reformar las debisones admenistratibas de l paíç. Mas, debido a las cuntrarreboluçones Miguelistas, essas reformas fúrun adiadas. Antre las perpuostas staba la de que cada un de ls arquipélagos de la Madeira i de ls Açores serien trasformadas an porbíncias. Para alhá desso, las colónias serien reorganizadas nas porbíncias ultramarinas de Cabo Berde i Guiné; San Tomé i Príncepe; Angola; Moçambique; Índia Pertuesa; i Macau i Timor (que ganharie admenistraçon própia), cun mesmo status an relaçon al Pertual Cuntinental (que serie debedido an 8 porbíncias dotadas d'admenistraçon probincial), las porbíncias ultramarinas de ls Açores, de Madeira i las 20 porbíncias ultramarinas lhocalizadas na América. Mas esta reforma solo acunteciu 12 anhos depuis, nun cuntesto stórico passado la separaçon de l Brasil i durante la Guerra Cebil Pertuesa trabada antre miguelistas i lhiberales.

Reis de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes — Dinastie de Bergáncia[eiditar | eiditar código-fuonte]

Nome Casa originária De Até Cônjuge de
D. Marie I Bergáncia 1815 1816

D. Pedro III de Pertual

(viúva)
D. JuanVI Bergáncia 1816 1822 D. Carlota Joaquina

Refréncias

  1. BAINFAS, Ronaldo, Dicionário de l Brasil Amperial, Oubjetiba, 2002
Precedido por
Reino de Pertual i de ls Algarbes

Stado de l Brasil

Reino Unido e Portugal, Brasil e Algarves
18151825
Sucedido por
Reino de Pertual i de ls Algarbes

Ampério de l Brasil

Modelo:Termina caixa