Çtrito de Bergáncia

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.

L çtrito de Bergáncia (an pertués: distrito de Bragança) ye un çtrito de l nordeste de Pertual, pertencente a la porbíncia tradecional de Trás ls Montes i Alto Douro.

Lhemita a norte i a lheste cun Spanha (porbíncias de Ourense, Çamora i Salamanca), a sul cul Çtrito de la Guarda i cul Çtrito de Biseu i a oeste cul Çtrito de Bila Rial. Sue ária soma 6608 Km², sendo assi l quinto maior çtrito pertués, habitado por ua populaçon de 148 808 habitantes (dados de 2001). La sede de l çtrito ye la cidade de Bergáncia.

Subdebisones[eiditar | eiditar código-fuonte]

L çtrito de Bergáncia subdebide-se ne ls seguintes duoze munecípios:

Cidades[eiditar | eiditar código-fuonte]

Tienen categoria de cidades las seguintes localidades: Bergancia, Miranda de I Douro, Mirandela i Macedo de Cavaleiros.

Debision i subRegional[eiditar | eiditar código-fuonte]

Na atual debison percipal de l paíç, l çtrito ancontra-se antegrado na Region Norte i debedido an dues subregiones, ambas antegrando tamien cunceilhos d'outros çtritos: Alto Trás ls Montes i Douro. An resumo:

Diocese[eiditar | eiditar código-fuonte]

Diocese de Bergancia/Miranda

Aeroporto percipal[eiditar | eiditar código-fuonte]

Bergancia (Aerodromo de Bergancia) {BGC}

Planalto Precipal[eiditar | eiditar código-fuonte]

Planalto de Miranda , localisado en Tierras de Miranda

Parque Nacional[eiditar | eiditar código-fuonte]

Parque Nacional de Montesinho

Hidrografia/Rius percipals[eiditar | eiditar código-fuonte]

Douro, Tua, Sabor

Serras percipals[eiditar | eiditar código-fuonte]

Amarela, Bornes, Corona, Mogadouro, Montesinho

Geografie[eiditar | eiditar código-fuonte]

Casa típica strasmuntana, an Soutelo de la Gamoeda, aldé de Carragosa, Parque Natural de Montesinho.

L çtrito ye cumpuosto por dues regiones çtintas, que correspónden grosso modo a la debison que fui feita ne l'agrupamiento de ls munecípios por NUTS III: a norte, las regiones de maior altitude custituen la "Tierra Frie Strasmuntana", ó l Alto Trás ls Montes, adonde la paisaige ye dominada puls baixos declibes de l praino strasmuntano; a sul, queda la "Tierra Caliente Trasmontana", de clima mais ameroso, marcada pul bal de l riu Douro i puls bals de ls sous afluentes.

Ye, aliás, l Douro que custitui la caratelística geográfica mais amportante, bisto que sirbe de lhemite al çtrito al lhongo de to la sue frunteira sul, i de la maior parte de la frunteira ouriental, até a la stremidade nordeste de l território pertués. Ye ne l bal de l Douro que quédan ls terrenos de menor altitude de l çtrito, que quédan quaije todos arriba de ls 400 metros, cun eicepçon de ls bals de ls rius percipales i de la region de Mirandela.

Para alhá de l Douro, ls percipales rius de l çtrito córren de norte para sul ó de nordeste para sudoeste, i fázen todos parte de la bacie heidrográfica de l Douro. Ls percipales son l riu Tua, que nace an Mirandela de la junçon de ls rius Tuela i Alrabaçal i banha la zona oucidental de l çtrito, i l riu Sabor, que tamien nace an Spanha, mas que corre atrabeç de la zona ouriental de l çtrito. Ambos ténen ua rede d'afluentes seneficatiba, sendo que l Tuela recibe las augas de l riu Baceiro, l Alrabaçal las de l riu Minte, i l Sabor las de l Riu Azibo.

Antre ls bales de ls rius, albántan-se serras. La serra de la Nueira sepa ls bals de l Tuela i de l Sabor, albantando-se até als 1320 metros. Mais la sul, ye la serra de Bornes, ne ls cunceilhos de Macedo de Cabalheiros i Alfándiga de la Fé que sepa l Tua de l Sabor, subindo até als 1199 metros. A lheste, la serra de l Mogadouro ye pouco mais qu'ua série de colinas que apártan l Sabor de l Douro, mas mesmo assi chega als 997 metros. A norte, junto a la frunteira spanhola, albántan-se las serras maiores: la serra de la Corona que sobe até als 1274 metros d'altitude la norte de Binhais, i la serra de Montesinho que se porlonga por território spanhol, qu'utltrapassa ls 1400 metros d'altitude.

La maior parte de las barraiges de l çtrito queda ne l Douro. Son eilhas, de jusante para muntante, la Barraige de la Baleira, la Barraige de l Pocinho, la Barraige de Saucelle (yá ne l Douro Anternacional), la Barraige de Aldeadábila, la Barraige de Bempuosta, la Barraige de Picote i la Barraige de Miranda. Ne ls afluentes de l Douro, eisisten las barraiges de l Azibo, Nuzedo de Baixo i de Rebordelo, estas dues bien próssimas ua de l'outra, ne l stremo sul de l cunceilho de Binhais.

Turismo[eiditar | eiditar código-fuonte]

L çtrito de Bergáncia antegra an pleno la Region de Turismo de l Nordeste Trasmuntano.

Lhigaçones sternas[eiditar | eiditar código-fuonte]