Riu Guadiana

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Guadiana
{{{legenda}}}
{{{legenda}}}

L Riu Guadiana, acerca de Serpa
Cumprimiento 829 km
Nacente Ojos del Guadiana, Castilla-La Mancha, Spanha
Altitude de la nacente 1700 m
Foç Ouceano Atlántico, antre Bila Rial de Santo António, Pertual i, Ayamonte, Spanha.
Ária de la bacie Modelo:Formatnun:66800 km2
Afluentes
percipales
Záncara, Riu Ciguea.Ciguela, Bullaque, Riu Dejebe, Rieira de l Bascon (dir.)
Guadiana Alto, Azuer, Jabalón, Zújar, Matachel, Ardila, Chança (sq.)
Paíç/Países Spanha, Pertual


L riu Guadiana ye un riu anternacional de la [Península Eibérica] que nace a ua altitude de cerca de 1700m, nas lagonas de Ruidera, na porbíncia spanhola de Ciudad Rial, renace ne ls Ojos del Guadiana i zagua ne l Ouceano Atlántico (mais percisamente ne l Golfo de Cádis), antre la cidade pertuesa de Bila Rial de Santo António i la spanhola de Ayamonte. Cun un curso total de 829 Km, ye l quarto mais longo de la Península Eibérica. La bacie heidrográfica ten ua ária de 66800 Km², situada, an grande parte, an Spanha (cerca de 55000 Km²).

Percorre la Meseta Sul na direçon leste-oeste i, acerca de la cidade spanhola de Badajoç, toma l rumo sul até a la foç. L Guadiana faç frunteira antre Pertual i Espanha, zde l riu Chança até a la foç. Ne l troço antre l riu Caia i la rieira de Cuncos la frunteira nun stá demarcada debido al litígio frunteiriço de Oulibença, antre la rieira de Oulibença i la rieira de Táliga.

L Guadiana ye nabegable até Mértola nua çtáncia de 68 Km. Ne l sou curso pertués fui custruída la Barraige de Alqueba, na region de l Alanteijo$2, que criou l maior lago artificial de la Ouropa.

Ls sous percipales afluentes son, pula borda dreita: Záncara, Riu Ciguea.Ciguela, Bullaque, Degebe i la Rieira de l Bascon. Pula borda squierda son afluentes percipales l Guadiana Alto, Azuer, Jabalón, Zújar, Matachel, Ardila i l Chança.

Mapa Físico de la Bacia heidrográfica de l Guadiana


Eitimologie[eiditar | eiditar código-fuonte]

Ls romanos chamában-le Anas (="de ls parros"), al que ls Mouros juntórun uádi (la palabra árabe para "riu") sendo anton l Uádi Ana, passando al pertués cumo Ouadiana i, mais tarde inda para Odiana. Mas, zde l seclo XVI que, por anfluéncia castelhana, fui ganhando terreno la forma Guadiana (cognata d'outros nomes árabes zeignando rius i que passórun al castelhano cula forma enicial guad, cumo Guadalquebir, Guadalete, Guadalajara ó Guadarrama), sendo, hoije an die, la forma cunsagrada.

Generalidades[eiditar | eiditar código-fuonte]

Mapa de l Riu

Ye cunsidrado cumo riu na quemunidade outónoma de Castilla-La Mancha (Spanha), na fuonte de ls Ojos del Guadiana, situada ne l munecípio de Billarrubia de los Ojos (porbíncia de Ciudad Rial), a 608 m d'altitude.

Un de ls rius que cumberge na sue cabeceira ye l Guadiana Alto, eidantificado toponímica i tradecionalmente cumo l troço superior de l Guadiana.[1] Mas, an tenermos heidrogeológicos nun será assi, sendo habitual detreminar l percurso desta corriente drento de l cumprimiento total de l Guadiana. Este troço segue zde Bibiros (Albacete), adonde se ourigina l Guadiana Alto, até Argamasilla de Alba (porbíncia de Ciudad Rial), adonde la sue corriente superficial zaparece por anfiltraçon ne l susolo.

Cuntabelizando este percurso, cun cerca de 76 Km, l Guadiana percorre ua çtáncia total de 818 Km, de ls quales 578 Km corresponden la território spanhol, 140 Km la pertués i 100 Km a la zona frunteiriça. La sue bacie heidrográfica ten Modelo:Formatnun:67733 Km², sendo 81,9% an Spanha (Modelo:Formatnun:55513 Km²) i 17,1% an Pertual (Modelo:Formatnun:11620 Km²).

An Espanha percorre trés quemunidades outónomas (Castilla-La Mancha, Stremadura i Andaluzia), atrabeç de las porbíncias de Ciudad Rial, Badajoç i Huelba, a las quales hai qu'adicionar la de Albacete, se se cunsidrar l troço enicial de l Guadiana Alto. An Pertual, atrabessa las regiones de l Alanteijo$2 i Algarbe, ne ls çtritos de Portalegre, Ébora, Beija i Faro.

Las maiores cidades por adonde passa son las spanholas Mérida i Badajoç, na Stremadura. Tamien passa ne l munecípio de Ciudad Rial (Castilla-La Mancha), mas nun ne l centro ourbano de cidade spanhola.

L Guadiana forma ne l sou curso baixo, yá an território pertués, la maior albufeira de la Ouropa. La albufeira de Alqueba acupa 250 Km² i ten ua capacidade d'armazenamiento de 4150 hn³.

L riu zagua ne l Golfo de Cádis, antre Ayamonte i Bila Rial de Santo António, formando un pequeinho stuairo i ua zona de pántanos associada (Marismas de Eisla Cristina an Spanha i la Reserba Natural de l Sapal de Castro Marin i Bila Rial de Santo António an Pertual). Ye nabegable ne l troço final, an cerca de 70 Km.

Cabeceira[eiditar | eiditar código-fuonte]

Stuário de l riu Guadiana.

Nun hai cunsenso na eidantificaçon de qual seia l punto perciso adonde nace l Guadiana. La teorie mais clássica i talbeç mais çcutible, probén de Plínio, l Bielho. La sue heipótese era que l riu nacie nas Lagunas de Ruidera i que se debedie an dous grandes troços, l Guadiana Alto ó Guadiana Bielho i l Guadiana propiamente dezido, apartados antre si por un leito de riu subterráneo.

La lenda dun riu que zaparece i reaparece subrebibeu até al seclo XX. Inda agora se toma cumo refréncia an detreminados artigos i manuales, para alhá de la tradiçon popular.

Inda assi, nun eisiste nanhun leito subterráneo, cumo tamien nun parece defensable que séian las Lagunas de Ruidera l punto d'ourige de l Guadiana. Dun punto de bista heidrogeológico, tamien ye çcutible eidantificar l Guadiana Alto cumo l troço superior de l Guadiana.[2]

Ls stóricos zamcontros subre l nacimiento de l Guadiana stan resolbidos por cumpleto, pula cunsidraçon nun dun punto cuncreto d'ourige, mas dua cabeceira cumpuosta pula cunfluéncia de bários rius, rieiros i aquíferos. Antre eilhes, çtacan-se ls rius riu Ciguea.Ciguela, Záncara i Guadiana Alto ó Guadiana Vielho, i l Aquífero 23 ó de la Mancha Oucidental.

L Guadiana Alto serie assi ua de las muitas corrientezas que dan lugar al Guadiana, a partir de la sue cabeceira, i nun l Guadiana propiamente dezido.

Rius Ciguela i Záncara[eiditar | eiditar código-fuonte]

Percipales afluentes de l Guadiana

Ne l cuntesto de la cunfuson eisistente subre l nacimiento de l Guadiana, ua de las teories que mais bingórun fui la de situar la sue ourige na cunfluéncia de l riu Ciguela cul sou percipal afluente, l Záncara, qu'ocorre acerca de Ojos del Guadiana. Ambas las corrientes son hoije cunsidradas cumo parte antegrante de la cabeceira deste riu, antoce decesibas pa la sue cunfiguraçon cumo curso, mas nun la sue sata ourige.

L riu Ciguela nace ne ls Altos de Cabreras (Cuenca), pertencentes al Sistema Eibérico, a 1080 m d'altitude. Ten un percurso de 225 Km de cumprimiento, al longo de ls quales recibe cuntribuiçones de ls rius Jualón, Torrejón, Riánsares, Amarguillo i Záncara. Este radadeiro procede de las prossimidades de la Sierra de Altomira (Cuenca i Guadalajara).

A ounion de l Ciguela cul Záncara permite l'abastecimiento d'auga de las Tablas de Daimiel, cunjunto de zonas húmidas declarado parque nacional spanhol an 1973 i situado ne ls munecípios de Billarrubia de los Ojos i Daimiel, na porbíncia de Ciudad Rial.

Ambos ls rius fluen an sentido norte-sul i apersentan un regime heidrológico mui eirregular, claramente dependente de la bariaçon de chubas. Percorren terrenos pouco permeables, assentados subre argilas i margas, que faborecen la permanéncia de l curso. La subre-sploraçon agrícola de que ténen sido albo ne ls radadeiros tiempos debelita seriamente l sou caudal.

Ligaçones sternas[eiditar | eiditar código-fuonte]


Pertual | Grandes rius pertueses Bandeira
Bouga | Cábado | Douro | Guadiana | Minho | Mundego | Sado | Teijo | Tua | Zézere

Refréncias

  1. Díaç-Pintado Carretón, José (1997). El polémico Guadiana: storia y leyenda del río Guadiana Alto. [S.l.]: Argamasilla de Alba, Ciudad Rial, Spañla: Soubriet, D.L. ISBN: 84-922069-9-3 
  2. Cabo Alonso, La. (1991). Rialp, eid. «Guadiana». Madrid, Spañla. Cunsultado an 2007 

Modelo:Predefiniçon:Heidrografie de Pertual