Porbíncia

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.

Porbíncia ye la debison territorial de nible superior outelizada an muitos países.

An Spanha, inda assi, corresponde a la debison secundária, sendo la percipal la de las quemunidades outónomas.

Porbíncias romanas[eiditar | eiditar código-fuonte]

La palabra provincia ten ourige ne l latin pro- ("an nome de") i vincere ("bencer/dominar/cuntrolar"), antoce, pa ls romanos, la porbíncia era un território sujeito a la jurisdiçon dun magistrado que l cuntrolaba an nome de l goberno central.

L Ampério Romano staba debedido an porbíncias (provinciae) que podien ser amperiales, se sujeitas diretamente al amperador, ó senatoriales, se sujeitas al senado.

Porbíncias an Pertual[eiditar | eiditar código-fuonte]

Debison stórica de Pertual an seis porbíncias.
Porbíncias de Pertual an 1936

An Pertual, las porbíncias, anque hoije nun tenéren qualquiera seneficado admenistratibo, cuntinan inda a ser ua de las debisones de l paíç cula qual la maior parte de las pessonas mais se eidantifica.

Al lhongo de la stória, Pertual tubo bárias ourganizaçones admenistratibas que l debediran an porbíncias. L própio Cundado Portucalense, que dou ourige al Stado Pertués, era ocasionalmente coincido cumo "Porbíncia de l Reino de Lhion".

Porbíncias até al seclo XIX[eiditar | eiditar código-fuonte]

Para eifeitos statísticos i admenistratibos, Pertual ampeçou, a partir de l seclo XV, a ser debedido an seis grandes árias: Antre-Douro-i-Minho, Trás-los-Montes, Beira, Stremadura, Antre-Teijo-i-Odiana (mais tarde coincida por Alanteijo) i Algarbe. Estas debisones fúrun, einicialmente, coincidas por comarcas, cun scepçon de l Algarbe, que tubo siempre l títalo honorífico de "Reino". Cada comarca, tal cumo l Reino de l Algarbe, custituía la jurisdiçon dun corregedor, magistrado de la Corona nomeado para superintender l'admenistraçon i la justícia lhocales. A partir de l seclo XVI, las comarcas ampeçan a ser chamadas "Porbíncias".

Ne l seclo XVII, las porbíncias son, eilhas própias, subdebididas an comarcas ó correiçones, cada qual cul sou corregedor. Deixa, assi, d'haber un uorgon probincial d'admenistraçon i, an tenermos cebiles, las porbíncias passan a ser meras ounidades statísticas. An tenermos elitares, son criados, pula mesma altura, ls gobernadores de las armas, comandantes elitares territoriales, cuja jurisdiçon coincide culs territórios de las porbíncias. Esta situaçon mantebe-se até a la reforma admenistratiba de 1832.[1]

Porbíncias de 1832[eiditar | eiditar código-fuonte]

An 1832, l goberno lhiberal, an eisílio na ilha Terceira, decretou ua nuoba reforma admenistratiba de l paíç. Por essa reforma, to l paíç, ancluindo las ilhas atlánticas i l Ultramar Pertués, fui debedido an "porbíncias" ó "prefeituras". Desta beç, cada porbíncia tenie uorgones de goberno i d'admenistraçon própios: l prefeito — gobernador, repersentando de la Admenistraçon Central — i la junta giral — uorgon de goberno, eileito lhocalmente. Cada porbíncia starie debedida an "comarcas". Las comarcas que nun éran sede de porbíncia custituían ua "subprefeitura", sob la jurisdiçon dun subprefeito, que repersentaba l prefeito nas respetiba comarca.

An Pertual Cuntinental la nuoba debison probincial stablecida correspondia, aprossimadamente, a la debison an bigor zde l seclo XV, cun scepçon de la Beira i de l sul de Antre-Douro-i-Minho, que fúrun repartidos por bárias porbíncias. Passórun a eisistir las seguintes porbíncias ne l cuntinente: Minho, Trás-los-Montes, Douro, Beira Alta, Beira Baixa, Stremadura, Alanteijo i Algarbe. Nas ilhas son criadas la porbíncia de la Madeira i la porbíncia de ls Açores (esta cinde-se an 1833, dando lhugar a la Porbíncia Oucidental de ls Açores i a la Porbíncia Ouriental de ls Açores).

Paralelamente, an eiquibaléncia de modelo de goberno i d'admenistraçon — pul menos, an teorie — son criadas, ne l Ultramar, las porbíncias de Angola, Cabo Berde i Guiné, Índia Pertuesa, Macau i Timor, Moçambique i San Tomé i Príncepe. Ne l Ultramar, las porbíncias eiran cuntinar até 1974 cumo ounidades admenistratibas cun uorgones própios, normalmente xefiadas por un gobernador ó gobernador-giral.

An 1835, ua nuoba reforma admenistratiba debede Pertual, cuntinental i ansular, an çtritos, que passan a custituir la percipal grande debison admenistratiba de l paíç. Las porbíncias cuntinan a eisistir, mas sin uorgones própios, passando a ser, tal cumo antes de 1832, meras debisones para fines statísticos i de refréncias geográfica. Manténen-se las porbíncias de 1832-1835, mas culs sous lhemites adatados a la nuoba debison çtrital, de modo la que, cada porbíncia agrupe un ó mais çtritos. Neste formato, las porbíncias eiran eisistir até al seclo XX.[2]

Porbíncias de 1936[eiditar | eiditar código-fuonte]

Drento de la política de regionalizaçon defendida pul Stado Nuobo, la Custituiçon de 1933 prebia l'eisisténcia de porbíncias, que serien outarquias lhocales supramunicipales. Cada porbíncia serie dotada dun uorgon eisecutibo — la junta de porbíncia — i dun uorgon deliberatibo — l cunseilho probincial. Ls çtritos serien mantidos, solo cumo jurisdiçones territoriales de ls gobernadores cebiles.

Las porbíncias fúrun, afetabamente, amplantadas an 1936. La nuoba debison probincial, solo an parte, se baseaba nas anteriores. La debison fui feita cun base an studos de l geógrafo Amorim Girão, publicados antre 1927 i 1930, que debedian Pertual Cuntinental an treze regiones naturales: Minho, Trás-los-Montes, Douro Lhitoral, Alto Douro, Beira Alta, Beira Strasmuntana, Beira Lhitoral, Beira Baixa, Ribateijo, Stremadura, Alto Alanteijo, Baixo Alanteijo i Algarbe. Fúrun criadas onze porbíncias, sendo l Trás-los-Montes i l Douro Lhitoral, i la Beira Alta i la Beira Strasmuntana de Amorim Girão ounidas, respetibamente nas porbíncias de Trás-los-Montes i Alto Douro i de la Beira Alta. Al cuntrairo de l'anterior, esta debison probincial nun tubo an cunta ls lhemites çtritales. Passórun a eisistir çtritos cujos territórios stában repartidos por ua ó mais porbíncias i al alrobés. Ne l paíç passórun, pus, a cumbiber dues grandes debisones admenistratibas — probincial i çtrital — subrepostas i nun coincidentes.

An 1959 ls çtritos sustituen-se a las porbíncias cumo outarquias supramunicipales, passando la çpor de juntas çtritales i cunselhos çtritales. Las porbíncias boltan a deixar de tener uorgones própios, passando la meras ounidades de refréncia geográfica, sendo defenitibamente zaparecidas an 1976. Anque desso, las porbíncias de 1936 mantibírun-se, até recentemente, ne ls lhibros scolares i inda custituen las ounidades regionales de refréncia que ls pertueses melhor eidantifican.[3]

Refréncias[eiditar | eiditar código-fuonte]

Refréncias

  1. José J. X. Sobral, As Divisões Administrativas de Portugal, ao Longo dos Tempos, AUDACES, 2008
  2. José J. X. Sobral, As Divisões Administrativas de Portugal, ao Longo dos Tempos, AUDACES, 2008
  3. Nuno Valério (coord.), Estatísticas Históricas Portuguesas, vol. I, p. 29. INE, 2001. (PDF: 4,18 MB)