Ir para o conteúdo

Lhista de reis de Pertual

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Pabilhon pessonal de ls Reis de Pertual (Seclos XVIII a XX).

Esta ye ua lhista de reis de Pertual, zde l'andependéncia de l Reino de Lhion an 1139 até a l'amplantaçon de la República an 5 de outubre de 1910. A títalo de abiso, son mostrados tamien ls condes de Pertual que benírun antes l purmeiro rei pertués.

Cundado Portucalense

[eiditar | eiditar código-fuonte]
Coat_of_Arms_of_D._Henry_of_Burgundy,_Count_of_Portugal.png
Coat_of_Arms_of_D._Henry_of_Burgundy,_Count_of_Portugal.png
Ber artigo percipal: Cundado Portucalense
Casa reinante: Borgonha

Purmeira Dinastie – de Borgonha ó Afonsina

[eiditar | eiditar código-fuonte]
Standarte de ls reis de la I Dinastie
Standarte de ls reis de la I Dinastie
Ber artigo percipal: Dinastie de Borgonha
#NomeAmpeço de l gobiernoFin de l gobiernoCugnome(s)Notas
1D. Fonso I 27 de Júlio de 11396 de Dezembre de 1185L CunquistadorTamien chamado D. Fonso Anriqueç (Fonso, filho de D. Anrique; eiqui radica l nome que ls muçulmanos le dórun , Ibn-Arrik - «filho de Anrique»).
2Xanso I de Pertual 6 de Dezembre de 118527 de Márcio de 1211L Poboador
3Fonso II de Pertual 27 de Márcio de 121125 de Márcio de 1223L Gordo
4Xanso II de Pertual 25 de Márcio de 12231247L CapeloDepuosto pul Papa Einocéncio IV ne l I Cuncílio de Lyon, an 1245, sob l'acusaçon de «rex innutilis», benerie a abdicar an 1247, eisilando-se an Toledo, i benido a morrer pouco tiempo depuis, an ampeços de 1248.
5Fonso III de Pertual 3 de Janeiro de 124816 de Febreiro de 1279L BolonhésRegente de Pertual, sob l títalo de Percurador i Defensor de l Reino, zde 21 de Setembre de 1245, até a la data de la muorte de l'armano, quando assume cunpletamente la rialeza.
6D. Deniç I 16 de Febreiro de 12797 de Janeiro de 1325L Lhabrador
7Fonso IV de Pertual 7 de Janeiro de 132528 de Maio de 1357L Brabo
8Pedro I de Pertual 28 de Maio de 135718 de Janeiro de 1367L Justiceiro
L Cruel
9Fernon I de Pertual 18 de Janeiro de 136722 de Outubre de 1383L Fermoso
L Ancunstante
10D. Biatriç I 22 de Outubre de 13836 de Abril de 1385(ber nota [1])

Nome dado pula storiografie oufecial al período que medeia la muorte de D. Fernando i la chubida al trono de l sou meio-armano, l Mestre d'Abis D. Juan, i que cumprende las regéncias de Lhionor Teles i de l própio Mestre de Abis.

#NomeAmpeço de l gobiernoFin de l gobiernoNotas
D. Lheonor Teles de Menezes 22 de Outubre de 138316 de Dezembre de 1383Eiserce la regéncia an nome de la sue filha D. Biatriç
D. Juan, Mestre de Abis 16 de Dezembre de 13836 de Abril de 1385

Segunda Dinastie – de Abis ó Joanina

[eiditar | eiditar código-fuonte]
Standarte de Juan I
Standarte de Juan I
Ber artigo percipal: Dinastie de Abis
#NomeAmpeço de l gobiernoFin de l gobiernoCugnome(s)Notas
11 (10)Juan I de Pertual 6 de Abril de 138514 de Agosto de 1433L de Buona MimóriaFilho bastardo de D. Pedro I
12 (11)Eiduarte de de Pertual 14 de Agosto de 14339 de Setembre de 1438L Eiloquente
13 (12)Fonso V de Pertual 9 de Setembre de 143811 de Nobembre de 1477L AfricanoAbdica an fabor de l filho, qu'assumie yá las funçones de regente de l Reino.
14 (13)Juan II de Pertual 11 de Nobembre de 147715 de Nobembre de 1477L Príncepe PurfeitoYe aclamado rei nas Cortes de Santaren de 1477; abdica al retornar al Reino sou pai.
13 (12)Fonso V de Pertual 15 de Nobmbre de 147728 de Agosto de 1481L AfricanoReassume la rialeza.
14 (13)Juan II de Pertual 28 de Agosto de 148125 de Outubre de 1495L Príncepe Purfeito
15 (14)Manuol I de Pertual 25 de Outubre de 149513 de Dezembre de 1521L BinturosoPrimo de D. Juan II,
nieto de D. Eiduarte I
(ber nota [2])
16 (15)Juan III de Pertual 13 de Dezembro de 152111 de Júnio de 1557L Piedoso
17 (16)Sabastian de Pertual 11 de Júnio de 155727 de Agosto de 1578L DeseadoNieto de D. Juan III
18 (17)Anrique I de Pertual 27 de Agosto de 157831 de Janeiro de 1580L CastoTio-abó de D. Sabastian,
filho de D. Manuol I
19 (18)D. Antonho I 24 de Júlio de 158025 de Agosto de 1580
( an Pertual Cuntinental)
1583 (na ilha Terceira)
L Prior de l CratoNieto de D. Manuol I
(ber nota [3])

Terceira Dinastie – Felipina, de Habsburgo ó de Áustria

[eiditar | eiditar código-fuonte]
Ber artigo percipal: Dinastie Felepina

Ls soberanos desta dinastie fúrun tamien reis de Castielha, Países Baixos, Nápoles, Sicília, Lhion, Aragon, Baléncia, Galiza, Nabarra, Granada, duques de la Borgonha, etc., títalos genericamente reunidos ne l nome de Reis de Spanha.

#NomeAmpeço de l gobiernoFin de l gobiernoCugnome(s)Notas
20 (19)Felipe II de Spanha 17 de Abril de 158113 de Setembre de 1598L PrudenteNieto de D. Manuol I,
fui tamien Felipe II an Spanha (1556-1598) (ber nota [4])
21 (20)Felipe II 13 de Setembre de 159831 de Márcio de 1621L PioFelipe III de Spanha an Spanha (1598-1621)
22 (21)Filipe IV de Spanha 31 de Márcio de 16211 de Dezembre de 1640L GrandeFelipe IV an Spanha (1621-1665)

Durante este período de sessenta anhos, ls reis fazírun-se repersentar an Pertual por un bice-rei ó un cuorpo de gobernadores - bei la lista de bice-reis durante la dinastie felepina.

A la rebuolta de 1 de Dezembre de 1640 seguiu-se la Guerra de la Aclamaçon, depuis chamada, pula storiografie romántica de l seclo XIX, cumo Guerra de la Restouraçon.

Quarta Dinastie – de Bergáncia ó Brigantina

[eiditar | eiditar código-fuonte]
Bandeira de D. Juan IV
Bandeira de D. Juan IV
#NomeAmpeço de l gobiernoFin de l gobiernoCugnome(s)Notas
23 (22)D. Juan IV 15 de Dezembre de 16406 de Nobembre de 1656L RestouradorTrinieto de D. Manuol
24 (23)Fonso VI de Pertual 6 de Nobembre de 165612 de Setembre de 1683L BitoriosoRegéncias de Luísa de Gusmon (6 de Nobembre de 165623 de Júnio de 1662) i de l Anfante D. Pedro (23 de Nobembre de 166812 de Setembre de 1683)
25 (24)Pedro II de Pertual 12 de Setembre de 16839 de Dezembre de 1706L PacíficoArmano de D. Fonso VI
26 (25)Juan V de Pertual 1 de Janeiro de 170731 de Júlio de 1750L Magnánimo
27 (26)Jesé I de Pertual 31 de Júlio de 175024 de Febreiro de 1777L Reformador
28 (27)Marie I de Pertual 24 de Febreiro de 177720 de Márcio de 1816La PiedosaRegéncia de Juan BI de Pertual (çpacho gobernatibo: 17921799; regente: 15 de Júlio de 179920 de Márcio de 1816)
-D. Pedro III 24 de Febreiro de 17775 de Márcio de 1786Rei-cunsurte de D. Maria I
29 (28)Juan VI de Pertual 20 de Márcio de 181610 de Márcio de 1826L ClementeRegente de Pertual 1792-1799; Príncepe-Regente de Pertual i Algarbes 1799-1808; Príncepe-Regente de Pertual, Brasil i Algarbes (1808-1816; Rei de l Reino Ounido de Pertual, Brasil i Algarbes (1816-1825); Rei de Pertual i de ls Algarbes e Amperador Titular de l Brasil (1825-1826)
30 (29)Pedro I de l Brasil 26 de Abril de 18262 de Maio de 1826L Rei-SuldadoTamien Amperador de l Brasil (1 de Dezembre de 18227 de Abril de 1831); regente de Pertual (18311834)
31 (30)Marie II de Pertual 2 de Maio de 182611 de Júlio de 1828La Eiducadora
32 (31)Miguel I de Pertual 11 de Júlio de 182826 de Maio de 1834L Rei AbsolutoRegente em nome de D. Maria II (2 de Maio de 182611 de Júlio de 1828)
31 (30)Marie II de Pertual 20 de Setembre de 183415 de Nobembre de 1853La EiducadoraRegéncia de l pai D. Pedro (18311834)
-Fernon II de Pertual 16 de Setembre de 183715 de Nobembre de 1853(L Rei-Artista)Rei-cunsurte de D. Maria II; cun ourige na família de Saxe-Coburgo-Gotha
(ber nota [5])
33 (32)Pedro V de Pertual 15 de Nobembre de 185311 de Nobembre de 1861L SperançosoRegéncia de l pai D. Fernando (15 de Nobembre de 1853 - 16 de Setembre de 1855)
34 (33)Lhuís I de Pertual 11 de Nobembre de 186119 de Outubre de 1889L PopularArmano de D. Pedro V
35 (34)Carlos I de Pertual 19 de Outubre de 18891 de Febreiro de 1908L Diplomata(ber nota [6])
36 (35)Manuol II de Pertual 1 de Febreiro de 19085 de Outubre de 1910L PatriotaAmplantaçon de la República
  1. Reina de jure i de facto (era la sola heirdeira lhegítima de l trono deixado bago pula muorte de D. Fernando I), D. Biatriç, casada cun Juan I de Castielha, fui aclamada Reina an grande parte de l Reino, eisercendo la regéncia an sou nome, durante quaije dous anhos, la reina-biúda, sue mai D. Lheonor Teles de Menezes; l sou marido D. Juan de Castielha acrescientou mesmo l senhorio de ls Reinos de Pertual i Algarbe als sous títalos, i mandou cunhar moeda cun las armas de Lhion i Castielha partidas cun las de Pertual. Assi i to, zde l'ampeço de l reinado, bárias bilas i cidades de l reino ampeçórun-se a reboltar, temendo la perda de l'andependéncia, benido paulatinamente a angrossar l partido que se fui custituindo a la ruoda de l Mestre de Abis. Cula chubida al trono de l Mestre de Abis, passado las Cortes de Coimbra de 1385, la storiografie oufecial passou a negar la rialeza de D. Biatriç i até, an alguns causos stremos, a negar ser filha biológica de D. Fernando, por forma a refutar l fato de tener sido reina de Pertual.
  2. Por muorte de D. Juan II sin filhos lhegítimos (l príncepe D. Fonso falecera an cundiçones trágicas nunca cumpletamente sclarecidas an 1491), nin armanos subrebibos (l'anfanta Santa Juana, sue armana, falecera an 1490), nun oustante haber tentado lhegitimar un sou bastardo, l'anfante D. Jorge de Lhancastre, feturo Duque de Coimbra, la Corona Pertuesa acabou por passar pa l sou primo i cunhado D. Manuol, Duque de Beija, l qual era filho de D. Fernando, Duque de Biseu (armano de l rei D. Fonso V), i de D. Biatriç (filha de l anfante D. Juan, l penúltimo de ls nembros de la Ínclita Geraçon). Assi, ambora pul lhado de l pai fusse nieto de l rei D. Eiduarte, i pul lhado de la mai, bisneto de D. Juan I, l fato de nun ser heirdeiro direto, mas si colateral, lheba la que surjan, por bezes, refréncias a ua quebra na dinastie de Abis al nible de la casa reinante, cunsidrando-se einaugurada assi la Casa de Abis-Beija (an houmenaige al ducado ne l qual fura ambestido por D. Juan II, i que detenie a la data de la sue aclamaçon, an 1495), la qual se manterie ne l poder até al fin de la dinastie, an 1580.
  3. D. Antonho I fui rei de Pertual zde 19 de Júnio de 1580, data de la sue formal aclamaçon al trono an Santarén, até a la derrota na batailha de Alcántara, la 25 de Agosto seguinte. Cuntinou a reinar inda assi "de jure" a partir de l strangeiro, i reinou "de fato" até 1583 ne l território açoriano, adonde cuntinou la guerra al ambasor. La storiografie oufecial negou-le la cundiçon de rei (por ser tenido cumo filho bastardo i crestiano-nuobo l que nun ye berdade pus era rial la Legetimidade de D. Antonho), tanto sob ls Filipes, cumo tamien sob ls Braganças. Debe-se a ua obra de l Porsor Joaquim Veríssimo Serrão la reablitaçon de la sue figura, que debe assi figurar ne l númaro de ls reis de Pertual, puosto ambora la brebidade de l sou reinado.
  4. Felipe II ampeçou lhougo a eisercer l sou poder inda an 1580, ambora solo an parte, pus inda nun dominaba todo l território; solo an 1581, cun las Cortes de Tomar, se tornou Rei de Pertual de jure, i solo an 1583 cunseguiu abafar todos ls puntos qu'inda éran afetos al Prior de l Crato. Macau nunca reconheciu la soberanie de ls reis Habsburgo, que solo boltou a l'oubediéncia de ls soberanos pertueses cun D. Juan IV.
  5. Esta alegada mudança de nome na Dinastie de Bergáncia, reinante an Pertual, por muorte de D. Marie II, para Bergáncia-Saxe-Coburgo-Gotha (ó mais corretamente, Bergáncia-Wettin), nun ye de to reconhecida pula storiografie pertuesa, sendo antes ua criaçon de las storiografies strangeiras (subretodo la francesa, que nun reconhece la sucesson por bie feminina, fazendo assi aplicar a la dinastie reinante an Pertual l nome dinástico de l rei cunsurte). Assi, ambora la lhinha de sucesson prossiga an lhinha reta, pul casamiento de la Reina D. Marie II cun un príncepe strangeiro (D. Fernando II de Saxe-Coburgo-Gotha), tenerie cessado na Casa Rial pertuesa la baronia de D. Fonso Anriqueç, mantida al lhongo de siete seclos (note-se que l'outra reina pertuesa, D. Marie I, casara cul tio Pedro III de Pertual, pul que se mantebe l sangre de l purmeiro rei de Pertual), tenendo anton passado a correr l sangre de la casa de Wettin nas benas de l Bergáncia. Assi i to, an Pertual siempre las mulhieres podírun trasmitir l nome, bien cumo l património, na falta d'heirdeiro baran na família. Esto lheba a ancontrar-se por bezes scrito, antre storiadores strangeiros, l'eisisténcia dua quinta dinastie an Pertual - ua debison aparentemente arteficial drento de la redadeira dinastie rial pertuesa, gobernada pula suposta casa de Bergáncia-Wettin, la qual cumprenderie ls reis antre D. Pedro V i D. Manuol II. Para todos ls eifeitos, cunsidra-se mais bálida la debison tradicional an quatro dinasties, face a la lhegalidade de la zeignaçon de dinastie de Bergáncia, sola outelizada, i detreminada pula Casa Rial i pula generalidade de las pessonas, até 1910 i depuis dessa data.
  6. L'heirdeiro de l trono, D. Lhuís Felipe, Príncepe Rial de Pertual, inda que tenga subrebibido scassos minutos al sou pai, nun fui nunca cunsidrado cumo rei de Pertual (ambora tenga sido chamado, por alguns strangeiros, de D. Lhuís II); nin l poderie ser, pus an Pertual solo éran cunsidrados reis "de jure" ls príncepes depuis de juráren ls foros, lhibardades i garanties ne l'ato de la sue aclamaçon al trono (até 1834), ó de juráren la Custituiçon (depuis daquela data), an sesson solene i plenária de las Cortes. Desta forma, l trono recaiu d'eimediato ne l sou armano mais nuobo, D. Manuol II, depuis de juramentado.
(*) Todos estes reis fúrun tamien soberanos de l reino de ls Algarbes, a partir de D. Fonso III; antes del, D. Sancho I ousou esse títalo (ó l'alternatibo rei de Silbes) antre 1189 i 1191.