Die de las Ciéncias Sturianas

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Die de las Ciéncias Sturianas
Víctor Suárez Piñero a dibulgar la Biquipédia an lhéngua sturiana an Piedrasblancas (2017).
Nome oufecial Día de les Ciencies Asturianes
Paíç Spanha
Lhocal Stúrias
Die de celebraçon 10 de nobembre

L Die de las Ciéncias Sturianas (an sturiano: Día de les Ciencies Asturianes) ye ua jornada fundada an 2008 pula Direçon Giral de Política Lhenguística de l Percipado de las Stúrias, cul oujetibo de upar na dibulgaçon de l sturiano a un campo sien cumpremisso cun esta misson.

I Die de las Ciéncias Sturianas[eiditar | eiditar código-fuonte]

Esta purmeira jornada fui rializada na segunda de 10 de outubre de 2008, junto cula celebraçon de l Die Anternacional de la Ciéncia pula Ourganizaçon de las Naciones Ounidas pa la Eiducaçon, la Ciéncia i la Cultura (UNESCO), i nun percípio, la eideia era que cada anho fusse dedicado a un cientista sturiano, sendo l matemático coincido Agustín de Pedrayes l purmeiro. Agustín de Pedrayes naciu an Llastres ne l anho de 1744 i partecipou na reglamentaçon de l sistema de medida i peso an Paris, que ajudou na criaçon de l sistema métrico decimal, sendo ua de las percipales pessonas de las cunfréncias, material de ansino, atos an centros scolares i biblotecas, alhá dua sposiçon an Uviéu i ua publicaçon científica.[1]

II Die de las Ciéncias Sturianas[eiditar | eiditar código-fuonte]

La segunda jornada fui rializada na terça de 10 de outubre de 2009, na Faculdade de Biologie de la Ounibersidade de Uviéu, sendo ourganizada a las doze de la manhana cula apersentaçon de l lhibro Homo Sapiens: la epopeya d'un llinaxe, obra que fizo Xosé María Fernández bencir l Prémio Máximo Fuertes Acevedo de Ansaio an Lhéngua Sturiana an 2008. Junto al outor, nembro de l Anstituto Ouropeu de Bioanformática, tubo Xosé Ánxelu Gutiérrez Morán, de l Anstituto Spanhol de Ouceanografie.

La segunda de las atebidades fui celebrada meia hora adepuis, cula lheitura de la cunfréncia: ¿Ónde tamos dempués de venti años col xenoma humano?, tamien de Xosé María Fernández, acumpanhado de Xosé Antón Suárez Puente, de l Departamiento de Bioquímica i Biologie Molecular de la Ounibersidade de Uviéu.[2]

III Die de las Ciéncias Sturianas[eiditar | eiditar código-fuonte]

L Cunseilho de Cultura i Turismo i l Centro Ouceanográfico de Xixón ourganizórun juntos, na quarta de 10 de nobembre de 2010, la terceira de las jornadas dedicada a la biodibersidade marina, xefiada pulas cunfréncias de dous specialistas: l doutor Carles Pedrós-Alió, de l Anstituto de Ciéncias de l Mar de Barcelona i la doutora Gritta Veit-Köhler, de l Centro Alman pa la Ambestigaçon an biodibersidade Marina, Anstituto de Ambestigaçon Senckenberg, que queda an Wilhelmshaven.

L ato fui ourganizado a las doze de la manhana ne l Salon de Atos de l Aquário de Xixón, na passeata de la Praia de l Nataoyo i las personas que bírun i recebírun un eisemplar cun testos de ls ambestigadores.[3]

IV Die de las Ciéncias Sturianas[eiditar | eiditar código-fuonte]

La quarta eidiçon bolbiu a ser ourganizada an 8 de nobembre de 2013, ne l Triato de la Ounibersidade Laboral de Xixón cula perpuosta de trabalho Les aventures moleculares de la vida, deregida pul doutor Carlos López-Otín als alunos de lhéngua sturiana i de galhego sturiano de la rede de centros eiducatibos de l Percipado de las Stúrias, que ampregou léxico própio de l genoma houmano, de la dibersidade biológica, de l trabalho an eiquipa i de l sacraficio na ambestigaçon nun ancuontro de mil i duzientos scolares cun ua de las figuras más repersentantes de la biologie a nible mundial. Este trabalho fui salido nun lhibro bilhingue que arrecolhe las ounidades de ansino eilaboradas pa l trabalho.[4]

V Die de las Ciéncias Sturianas[eiditar | eiditar código-fuonte]

Mais de uitocientos scolares de binte i trés centros eiducatibos de purmaira i secundaira partecipórun ne l V Die de las Ciéncias Sturianas, que fui rializado na sesta de 10 de nobembre de 2014 cul tema de la rede i ls peligros de l mundo digital. L ato fui ourganizado a las onze horas, ne l Triato de la Laboral, nun ancuontro cun nembros de las scuolas oufeciales de angenheiros an anformática de las Stúrias, que apersentórun El viaxe de les palabres pela rede. Los peligros del mundu dixital. Pa esto fui purparado material de ansino specífico an sturiano i galhego sturiano an que se rializórun atebidades i spriéncias pa fomentar ua cumbibença digital de culidade i ajudar subre las cunsequéncia pessonales i cula relaçon culs meios sociales que puoden porbocar l mal uso de las tecnologies de la anformaçon i quemunicaçon.[5][6]

VI Die de las Ciéncias Sturianas[eiditar | eiditar código-fuonte]

Ne l anho de 2015, cul lema Meteoroloxía y relieve n'Asturies, houbo ua cunfréncia de l geólogo Pedro Farias i un ancuontro de l meteorologista David Arango ne l Triato de la Laboral. Tamien partecipórun más algues ounidades de ansino subre meteorologie que trabalhórun zde las cumpeténcias lhenguísticas i lhiterairas anté las tecnológicas, passando pulas sociales.[7]

VII Die de las Ciéncias Sturianas[eiditar | eiditar código-fuonte]

La sétima eidiçon fui celebrada an dous dies i cun dues atebidades de dibulgaçon. La purmeira fui rializada na quinta de 9 de nobembre de 2017 a las dezanuobe horas i 30 minutos ne l Rial Anstituto de Studos Sturianos, a cargo de l cientista Amador Menéndez Velázquez que apersentou la palhestra Desafíos tecnolóxicos de la nuestra era, adonde amostrou las possiblidades de la tecnologie cumo ua ounion pa ancarar alguns de ls porblemas i zafios más amportantes de la houmanidade.

Na sesta de 10 de nobembre, las scuolas de ls centros eiducatibos de l C.P. El Vallín i de l IES Isla de la Deva, an Piedrasblancas, Castrillón, partecipórun nua palhestra de dibulgaçon a cargo de Víctor Suárez Piñero, porsor de sturiano i dibulgador de la Biquipédia an lhéngua sturiana. Cul títalo: Wikipedia: un universu d'oportunidaes, apersentou l porjeto cul oujetibo de ajudar a coincer la anciclopédia i oufiertar recursos pa fazer crecer la partecipaçon atiba na mesma i ne l uso i na criaçon de cuntenidos cun licéncia lhibre, pa faborecer assi l zambolbimiento dua cultura digital.

L Die de las Ciéncias Sturianas ye celebrado ne l miesmo més de nobembre, junto cul Die Mundial de la Ciéncia pa la Paç i l Zambolbimiento. Este cumpremisso mundial oufierta la possiblidade de amostrar la amportança de la ciéncia na vida diária i sustentar la cumbersa subre las questones científicas, pa se aprossimar de la sociadade. Cul lema de 2017, Una ciencia pal entendimientu mundial, amostrou la sue amportança pa la paç i l zambolbimiento sustentable, pa pormober l cumpremisso de ls andebíduos i las quemunidades lhocales pa cumpartir l coincimiento pa tener ua mudança ne ls cumportamientos.[8][9]

Refréncias

  1. «La Conseyería de Cultura entama'l llunes el primer «Día de les Ciencies Asturianes», dedicáu al matemáticu Pedrayes». Asturnews (an sturiano). 2008 
  2. «La Facultá de Bioloxía acueye la celebración del II Día de les Ciencies Asturianes». Asturnews (an sturiano). 2009 
  3. «Xixón, sede de la tercer edición del Día de les Ciencies Asturianes». Asturnews (an sturiano). 2010 
  4. «Llibru del IV Día de les Ciencies Asturianes/Día das Ciencias Asturianas» (an sturiano). Direçon Giral de Política Lhenguística. 13 de febreiro de 2014 
  5. «Llibru del V Día de les Ciencies Asturianes/V Día das Ciencias Asturianas» (an sturiano). Direçon Giral de Política Lhenguística. 2 de janeiro de 2015 
  6. Guardado, Pablo R. (6 de nobembre de 2014). «La rede y los peligros del mundu dixital, temática del V Día de les Ciencies Asturianes» (an sturiano). Asturies.com 
  7. «Llibru del VI Día de les Ciencies Asturianes/VI Día das Ciencias Asturianas» (an sturiano). Direçon Giral de Política Lhenguística. 14 de janeiro de 2016 
  8. «Los desafíos tecnolóxicos, tema del Día de les Ciencies Asturianes». El Súmmum (an sturiano). 7 de nobembre de 2017 
  9. «Los desafíos tecnolóxicos y la Wikipedia protagonicen los actos divulgativos del Día de les Ciencies Asturianes» (an sturiano). Conocer Asturies. Cunsultado an 19 de febreiro de 2018