Picä Tumilho

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.

Ls Picä Tumilho son ua banda pertuesa de Sendin, Miranda de l Douro, que ten cumo particularidade cantar an Mirandés.

Ls musiqueiros de Sendin, formórun la banda an 1998. Anspirados por bandas cumo Pink Floyd, Led Zeppelin i Marillion, l grupo aborda temas sociales críticos, ancluindo las malas cundiçones de las stradas de Trás-los-Montes, l'uso inadequado de ls susídios de la Ounion Ouropeia i la defesa de ls antrisses de ls agricultores.

Esta banda ten un stilo mui própio que ye antitulado pula própia de agrícola rock band, i las músicas son cantadas cula segunda lhéngua oufecial de Pertual, l Mirandés.

Nembros[eiditar | eiditar código-fuonte]

Antegrantes

  • Bruno Peres – teclado.
  • César Paulo – bateria.
  • Nicolau Morete – baixo.
  • Thibaut – boç.
  • Pedro Marcos – guitarra.

Ex-Antegrantes

Çcografie[eiditar | eiditar código-fuonte]

  • Sacho, Gaçpóia i Rock n'Roll (2000)

L álbun de streia de la Banda, lhançado an 2000, apersenta ua coleçon de 10 músicas ouriginales, todas cantadas an mirandés. Cada música retrata stórias de l pobo de Miranda, qu'anque de l'eisolamiento i de las deficuldades inerentes, siempre bibeu de l'agricultura. Las bibéncias desse pobo resultórun an ditos, cuntos, nomeadas i abinturas bizarras i angraçadas, que fúrun adatadas al stilo rock puls Pica Tumilho.

  • Faíçca: Ua stória d'amor i laboura (2008)

Faiçca, ua stória d’amor i Lhaboura ye l segundo álbun de la banda de rock mirandesa, Picä Tumilho, lhançado an agosto de 2008. Assi cumo las grandes óperas-rock, para este álbun, ls Picä Tumilho criórun dues personaiges que poboan to l'eimaginairo surrealista de l grupo - l casal Florinda i Alfredo Picä.

Alfredo Picä ye retratado cumo un badio, bebedolas, playboy, lhadron d'hortas i roqueiro por natureza, que nunca perde ua noitada na çcoteca. Ne ls lhocales de diberson noturna, el siempre tenie lhibre acesso, bastando apersentar l carton d'azeiteiro, pul fato de ser sócio de la Prensa de l Azeite de la sue zona agrária. Nua manhana gélida d'ambierno, Alfredo trasportaba als ombros l'alambique qu'un amigo le tenie amprestado para fazer l'augardiente. Pul camino, an plena rue, conheciu a mulhier de ls sous suonhos: Florinda d’Assunçon. Ua donzela de l campo, meiga, singela, trabalhadora, madrugadora, que nun perdie ua missa i fana de música pimba. La peixon fui tan abassaladora que l nuosso heirói fisgado ne ls saltos deilha, deixou rolar rue ambaixo las partes que forman l'alambique! Eilha acabou por le fazer cumpanha, eiluminados pul claran de l lhume abrasador que çtilaba la peixon i l'oulor purificador de l'augardiente.

L álbun ye ua obra cunceitual i traç las abinturas bizarras i cómicas de l casal, para alhá dua crítica social subre la bida ne l campo i las deficuldades anfrentadas puls agricultores. L çco ten 14 faixas, todas cantadas an mirandés, qu'apersentan stórias de peripécias i bibéncias de l pobo, adatadas al stilo rock de la banda.

Lhigaçones sternas[eiditar | eiditar código-fuonte]