Henri Matisse

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Matisse an 20 de Maio de 1933.

Henri-Émile-Benoît Matisse (Le Cateau-Cambrésis, Nord-Pas-de-Calales, 31 de dezembre de 1869Cimiez, Nice, 2 de nobembre de 1954), fui un pintor, zenhador i scultor francés de l Faubismo, un mobimiento artístico nacido an Paris por buolta de 1905.

Biografie[eiditar | eiditar código-fuonte]

Matisse, era un scriturário, que al çcubrir la felcidade que le daba la prática de la pintura durante ua cumbalescéncia na qual le fui oufrecida ua caixa de tintas (el tenie cerca de binte anhos de eidade). Depuis de se recuperar, anscrebiu-se nun curso de zeinho na scuola Maurice-Quentin Delatour i ampeçou a partecipar ne l stúdio de l mestre Duconseil. A partir de 1890, depuis dua nuoba cumbalescéncia decorrente dua anterbençon de apendicite, Matisse abandonou l Dreito pa se dedicar a la sue bocaçon artística, i, an 1891, stabeleciu-se an Paris, adonde, depuis de ser admitido na scuola Beaux-Arts an 1895, passou a frequentar l ateliér de Gustave Moreau. Ende ancuntrou Georges Rouault, Albert Marquet i tubo la ouportunidade de besitar las sposiçones de Corot i de Cézanne.

Sue purmeira sposiçon acunteciu an 1904, acunteciu an Ambroise Vollard i nun tubo grande sucesso. Ne l anho seguinte, a la par cul grupo, spuso ne l salon de Paris, desta beç l grupo fui recoincido cumo ls faubes i Matisse cumo lhíder. Matisse cunseguiu reputaçon anternacional, eisibindo an Paris i Almanha.

An 1908 fundou la Academie Matisse para ua seleçon de studantes cosmopolita i publicou "Notas dun Pintor" adonde stában sues fés artísticas. Zde de 1904 Matisse trabalhou parte de cada anho ne l sul an Saint-Tropez i Collioure i mais tarde na Spanha i an Marrocos. Depuis de 1916, passou la maiorie de l ambiernos an Nice. Anque nunca tener se juntado als Cubistas, sofriu alguas anfluéncias deste grupo. Antre 1913 i 1917 sue pintura era un pouco oustera, cun lhinhas retas i formas geométricas. Apuis l sou stilo quedou mais solto, figuras femeninas i l anterior fúrun sous percipales temas, trabalhados an stilo lhibre i cun quelores decoratibas.

La sue scultura era ua stenson de la sue pintura, sue admiraçon pula arte primitiba staba mais aparente. An alguns trabalhos el splora l sólido, aspetos struturales de l cuorpo cun un cierto eisagero a fin de alcançar ua clara spresson de la forma.

Matisse, cumo outros artistas de l mobimiento, rejeitaba la lhuminosidade ampressionista, i ousaba a quelor cumo fator percipal de la pintura, lhebando-la a las redadeiras cunsequéncias. Argan dezie que la arte de Matisse era feita para decorar la bida de ls homes. Fui cunsidrado l artista de l seclo an que bibiu. An sues pinturas gustaba de motibos repetitibos, ousaba formas rebuoltas i quelores bariadas. Este ambentou tamien la técnica de l "zeinho cun tejeira".