Calendairo dariano

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Esta páigina ó cacho fui traduzida outomaticamente i percisa de ser rebista por un falante natibo de mirandés. Se sabes bien mirandés ajuda la Biquipédia rebendo este artigo. Apuis de la rebison apaga esta marca. Oubrigado!


L calendairo dariano ye un calendairo zeignado para serbir las necidades dua fetura colonizaçon ne l planeta Marte. Fui criado pul angenheiro aeroespacial i cientista político Thomas Gangale [1] an 1985 i nomeado an honra de l sou filho Darius.

Duraçon de l'anho i antercalaçon[eiditar | eiditar código-fuonte]

Este calendairo ye custruído a partir de dous períodos básicos, nomeadamente l die solar (qu'an Marte normalmente ye chamado sol) i l'anho eiquinocial bernal marciano, que ye ligeiramente defrente de l anho tropical. L sol ten la duraçon de 24 horas 39 minutos i 25,244 segundos i l'anho eiquinocial bernal marciano ten la duraçon de 668,5907 soles. La fórmula d'antercalaçon básica mais aprossimada cunsiste an seis anhos de 669 soles (bissextos) altarnados cun quatro anhos quemuns de 668 soles an cada década marciana.

Ampeço de l Anho[eiditar | eiditar código-fuonte]

L'ampeço de l'anho marciano coincide cul eiquinócio correspondente al ampeço de la Primabera ne l heimisfério Norte de l planeta. Marte ten ua anclinaçon de l eixe semelhante a la de la Tierra, andiciando l'eisisténcia de staçones de l'anho semelhantes a las eisistentes na Tierra. Outro fator, ye la bariaçon de la çtáncia de Marte al Sol, dada la grande scentricidade de la sue órbita. Este radadeiro eifeito, negligenciable na Tierra, amplifica ls eifeitos de las staçones nun heimisfério i mascara-lo ne l'outro.


Aspeto de l calendairo[eiditar | eiditar código-fuonte]

L'anho ye debedido an 24 meses de 27 ó 28 soles. Ls 6º, 12º i 18º meses ténen 27 soles. L 24º i radadeiro més terá 27 soles ne ls anhos quemuns i 28 ne ls anhos bissextos. Ls restantes meses ténen 28 soles.

L calendairo mantén ua sumana de siete soles, mas la sumana renicia ne l purmeiro sol de cada més, probocando, assi, l'omisson dun sol ne l fin de més de 27 soles. Eesisten bárias altarnatibas para nomear l soles, ua de las quales idéntica a la nomenclatura de ls dies terrestres. Sendo assi, an Pertués, ls soles poderán tener ls mesmos nomes que ls dies de la sumana na Tierra. Tamien eisisten bárias sugestones pa ls nomes de ls meses. Ua deilha cunsiste ne ls nomes de las custelaçones de l Zodíaco an Latin altarnadas cul nome de las mesmas custelaçones an Sánscrito.

Sagitário   Danus   Capricórnio
Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28
         
Macara   Aquário   Cumba
Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27  
         
Peixes   Mina   Carneiro
Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28
         
Mexa   Touro   Rixaba
Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27  
         
Gémeos   Mituna   Carangueijo
Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28
         
Carca   Lion   Sima
Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27  
         
Birge   Cánia   Baláncia
Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28
         
Tula   Alicran   Brixica
Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb Dom Seg Ter Qua Qui Sex Sáb
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14 8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21 15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28 22 23 24 25 26 27 28

L radadeiro sol de Brixica ye l die antercalar i solo ocorre ne ls anhos bissextos.

Puntos de çcórdie[eiditar | eiditar código-fuonte]

Nun eisiste cunsenso quanto a la época, ó seia, qual l momiento stórico, a partir de l qual se ampeça a cuntar l tiempo. La purmeira perpuosta fui 1975, que fui l'anho de la purmeira çcida cun sucesso dua sonda pertencente al Porgrama Biking. Outro acuntecimiento sugerido fui 1609 que coincidiu culas purmeiras ouserbaçones que Galileu Galilei fizo de l planeta Marte. Outra oupçon, inda andefenida, poderá ser la la chegada de la purmeira misson tripulada la Marte.

La nomenclatura de ls meses i de ls dies de la sumana tamien ten sido sujeita la çputa. Assi, ténen sido sugeridos outras bersones de l calendairo dariano, adonde son ousadas outras nomenclaturas.

Debido a motibos d'orde relegiosa, tamien poderá nun ser aceitable la rutura de l ciclo de sumanas de siete dies ne l fin de ls meses cun 27 soles. Para resulber este radadeiro porblema Gangale sugeriu un nuobo calendairo, adonde la sequéncia de ls dies de la sumana nun era anterrompido. (Martiana Calendar) [2]


Notas i refréncias

  1. (an anglés) .com/cb_frn_teg.htn Oups-Alaska[lhigaçon einatiba] - Curriclo de Thomas Gangale. Site besitado an 23 de Agosto de 2010.
  2. (an anglés) Pweb Jps - The Martiana Calendar (bison resumida). 23 de Agosto de 2010.

Lhigaçones sternas[eiditar | eiditar código-fuonte]