Península Eibérica

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Lhocalizaçon de la Península Eibérica (an berde) na Ouropa, amostra ls dous percipales países de la region, Spanha i Pertual.
Eimaige de satélite de la Península Eibérica.

La Península Eibérica queda ne l Sudoeste de la Ouropa. Politicamente, quatro países quédan nesta península: Pertual, Spanha i Andorra, para alhá dun anclabe território británico ultramarino, Gibraltar.

Formando quaije un trapézio, la Península liga-se al cuntinente ouropeu pul istmo custituído pula cordilheira de ls Pirenéus, sendo rodeada la Norte, Oeste i parte de l Sul pul ouceano Atlántico, i la restante cuosta sul i leste pul mar Mediterráneo. L sou punto mais oucidental ye l Cabo de la Ruoca i l mais ouriental l Cabo de Creus.

Cun ua altitude média bastante eilebada, apersenta predomínio de prainos rodeados por cadenas de muntanhas, i que son atrabessados puls percipales rius. Ls mais amportantes son l riu Teijo, l riu Douro, l riu Guadiana i l riu Guadalquebir, que zaguan ne l'ouceano Atlántico, i l riu Ebro, que, por sue beç, zagua ne l mar Mediterráneo.

Las eilebaçones mais amportantes son la Cordilheira Cantábrica, ne l Norte; l Sistema Penibético (serra Nebada) i l Sistema Bético (serra Morena), ne l Sul; i inda la Cordilheira Central (serra de Guadarrama), de que la serra de la Streilha ye l porlongamiento oucidental. Densamente poboada ne l litoral, la Península Eibérica ten fraca densidade populacional nas regiones anteriores. Eicepçon a esta regra ye la region de Madrid, mui poboada.

Stória[eiditar | eiditar código-fuonte]

Mapa de l seclo XVIII grabado an cobre i pintado a a mano, repersentando bárias caratelísticas topográficas de la Península Eibérica.

La Península Eibérica, al lhargo de ls tiempos, yá fui chamada de bários nomes anquanto era gobernada por pobos çtintos. Antre eilhes, çtácan-se ls nomes Iberia i Spania. Iberia fui l nome griego dado a la península Eibérica, por mais qu'eilhes conhecian solamente la parte al alredror de l riu Íber. Yá Spania era l nome romano de la península. La region, depuis de l período stórico chamado Recunquista, fui-se trasformando i ls muçulmanos fúrun spulsos. Pertual cumo stado surge an 1143 i cunfirmado, mais tarde, pul Papa Alxandre III pula eimisson de la Bula Manifestis Porbatum. Cul casamiento an 1492 antre Fernando II de Aragon i Sabel I de Castielha, nace la Spanha.

Lénguas[eiditar | eiditar código-fuonte]

Na Península Eibérica son faladas siete lhénguas oufeciales: l castelhano, l pertués l catalan i l anglés son oufeciales, respetibamente, an Spanha, an Pertual, an Andorra i an Gibraltar; cumo co-oufeciales ancóntran-se mais quatro: l catalan, l galego i l basco - nas respetibas quemunidades outónomas de Spanha, l aranés ne l Bal de Aran, i l mirandés (ne l cunceilho de Miranda de l Douro) an Pertual; a estas hai que somar mais alguas lhénguas nó-oufeciales (astur-lhionés, aragonés i l romani), alguas deilhas cun dialetos amportantes (balenciano, andaluç, etc.).

Pólos ourbanos[eiditar | eiditar código-fuonte]

Ls percipales centros ourbanos son: Madrid, Lisboua, Barcelona, Porto, Baléncia, Sebilha i Málaga. Outros amportantes son: Alicante, Gibraltar, Pamplona, Bigo, Braga, Coimbra, Setúbal, Corunha, Faro, Abeiro, Badajoç, Bilbau, Saragoça, Andorra-la-Bielha, San Sebastian, Murcia, Balhadolid, Granada, Córdoba, Cádis, Lheon, Obiedo, Almerie i Tarragona. Reus, Sabadell, Terrassa, Mataró, El Prat de Llobregat, Badajoç, Cartagena, Eilche, Alcoi, Burgos, Alcalá de Henares, Salamanca, Figueira de la Foç, Gijón, Caldas de la Reina, Santander, Pamplona, Logronho, Bigo, Girona, Guimaráes, Biseu, Guarda, Elbas, Ébora, Leiria, Guarda, Almada, Bergancia, Bila Rial, Guimaraes, Seia Chabes, Mirandela, Miranda de l Douro i Portimon son polos regionales.

Capitales[eiditar | eiditar código-fuonte]

Las capitales geograficamente na Península Eibérica son por orde alfabética: Andorra-la-bielha (Andorra), Gibraltar (Gibraltar), Lisboua (Pertual) i Madrid (Spanha).

Percipales aeroportos[eiditar | eiditar código-fuonte]

Alicante/Alacante (ALC); Barcelona - Aeroporto Anternacional de El Prat de Lobregat/Barcelona (BCN); Bilbau/Bilbo (BIO); Faro - Aeroporto de Faro Faro/Algarbe (FAO); Aeroporto Anternacional de Gibraltar (GIB); Lisboua - Aeroporto de la Portela/Lisboua (LIS); Madrid - Aeroporto Anternacional de Madrid-Barajas(MAD); Porto - Aeroporto Anternacional Francisco Sá Carneiro/Pedras Rubras[Moreira,Maia] (OPO); Baléncia (BLC); Málaga (Pablo Picasso) (AGP).

Percipales rius[eiditar | eiditar código-fuonte]

Mapa de la Ouropa segundo l geógrafo i filósofo griego Strabon.

Riu Teijo, Riu Douro, Riu Guadiana, Riu Ebro, Riu Guadalquebir, Riu Mundego, Riu Minho, Riu Cábado, Riu Lima, Riu Sigura, Riu Zézere, Riu Sado, Riu Júcar, Riu Jalón, Riu Pisuerga, Riu Zújar, Riu Tener, Riu Ave, Riu Esla.

Percipales serras[eiditar | eiditar código-fuonte]

Antre las percipales cordilheiras de la Península Eibérica stan la Cordilheira Bética (subdebide-se na Cordilheira Penibética i Cordilheira Subbética), ls Pirenéus, la Cordilheira Cantábrica, l Sistema Central, l Sistema Eibérico i la Cordilheira Pré-litoral.

Alguas de las serras mais repersentatibas destas cordilheiras ó eisoladas son: Serra Nebada, Serra de Guadarrama, Serra Morena, Picos de Ouropa, Serra de Gredos, La Serrota, Serra de Guadarrama, Serra de la Streilha, Serra de l Larouco, Serra de la Peneda, Serra de l Gerés, Serra de l Soajo, Serra de l Maron, Serra de Montesinho, Serra de Bornes, Serra de la Nueira, Serra de Leomil, Serra de l Caramulo, Serra de la Marofa, Serra de Gata, Serra de la Gardunha, Serra de la Lousana, Serra de Albelos ó Serra de San Mamede.

Nomes altarnatibos[eiditar | eiditar código-fuonte]

Anque Península Eibérica ser hoije an die l nome mais quemun para chamar la península, la mesma ten outros nomes, dados puls dibersos pobos que l'habitórun i que fúrun mantenidos mais tarde. Ls bários nomes altarnatibos son:

Stória[eiditar | eiditar código-fuonte]

Ber tamien[eiditar | eiditar código-fuonte]

Eimaiges[eiditar | eiditar código-fuonte]

Lhigaçones sternas[eiditar | eiditar código-fuonte]

Commons
Commons
L Commons ten multimédia relacionada cun: Península Eibérica