Treze Quelónias

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Bandeira zenhada por Betsy Ross, cun 13 streilhas i 13 faixas, repersentando las Treze Quelónias.
An 1775 ls Británicos reclamában soberanie subre las árias a burmeilho i la rosa. La Spanha dominaba las árias a quelor de lharanja.

Las Treze Quelónias éran 13 quelónias británicas ne l tierra Norte-Amaricano que rebelórun contra l reinado Británico an 1775. Un goberno probisório, Norte-Amaricano, fui formado l qual proclamou la sue andependéncia ne l die 4 de júlio de 1776 i a seguir formórun ls Treze oureginales Stados Ounidos. Las quelónias fúrun fundadas antre 1607 (Bergínia) i 1733 (Georgie), ambora la Gran-Bretanha tubisse bárias outras quelónias na América de l Norte. Las Treze Quelónias Norte-Amaricanas éran:

Las Treze Quelónias[eiditar | eiditar código-fuonte]

Decumientos cuntemporáneos giralmente lhístan las 13 Quelónias Norte-Amaricana de l Reino de la Gran-Bretanha an orde geográfica, de l Norte al Sul:

Stória[eiditar | eiditar código-fuonte]

La purmeira metade de l seclo XIX fui l período de spanson i de poboamiento de grande parte de l atual território de l Stados Ounidos. Esse porcesso fui coincido cumo la "marcha pa l oeste", pus, de l antigo território, oureginalmente acupado puls angleses ne l lhitoral (treze quelónias), ls amaricanos fúrun stendendo sues tierras an direçon al Oeste até atingíren l lhitoral de l Ouceano Pacífico. L spansionismo territorial al Oeste tubo ampeço quando ls Stados Ounidos adquiriran la Lhouisiana de la Fráncia, lhougo ne l ampeço de l sec. XIX (1803). A essa aneixaçon, seguírun-se de outras tierras cumpradas puls amaricanos cumo la de la Spanha an 1829 (Flórida),de la Anglaterra (Oregon) i de la Rússia (Alasca). Al abançáren pa l Oeste, ls colonizadores antrórun an choque cun muitas quemunidades andígenas, percipalmente cun ls "sioux", de la prainada de l Norte, i ls "apaches", de l Sudeste, cun ls quales tubírun grandes cunfrontos, por un lhado, la populaçon crecie na region Oeste, por outro, andígenas fúrun dezimados. Esse porcesso fui fundamiento na teorie de l Çtino Manifesto, eideia difundida ne l séc. XIX, segundo la qual ls Stados Ounidos cabie a misson de dominar to l território amaricano. La Doutrina Monroe atrabeç de la qual ls Stados Ounidos defendírun la lhibertaçon de las quelónias spanholas i pertuesa na América, para que l paíç podisse tirar probeito i ampor la sue dominaçon eiquenómica na América Lhatina.

Outras debisones antes de 1730[eiditar | eiditar código-fuonte]

Criada pul Rei James II cula cunsulidaçon de Maine, New Hampshire, Quelónia de la Vaía de Massachusetts, Quelónia de Plymouth, Rhode Island, Cunneticut, Porbíncia de Nuoba Iorque, Jérsei de l Oeste i Jérsei de l Lheste nua grande quelónia an 1685. La spriéncia fui çcuntinada cula Reboluçon Gloriosa de 1688-1689. i las nuobe quelónias re-stablecírun sues própias eidantidades an 1689.

Stablecida an 1622 (ua tentatiba einicial para stablecer la Quelónia de Pophan na ilha de Sagadahoc, Maine, an 1607, fui abandonada depuis dun anho). La Quelónia de la Baía de Massachusetts ambadiu Maine durante la Guerra cebil Anglesa, mas cula Restouraçon la outonomie retornou la Maine an 1664, Maine fui oufecialmente ounido la Quelónia de la Baía de Massachusetts cula emisson de la sançon de la Baía de Massachusetts de 1691.

Stablecida an 1620 puls Peregrinos, Plymouth fui absorbida pula quelónia de la baía de Massachusettss cula eimisson de la sançon de la baía de Massachusetts an 1691.

Stablecida ne l fin de 1637, New Haben fui absorbida pula quelónia de Cunneticut cula eimisson de la sançon de Cunneticut an 1662, an parte cumo puniçon pul Rei Charles II por porteger l regicídio de l juízes que sentenciórun l Rei Charles (I) a la muorte.

Nuoba Jérsei fui debedida an dues quelónias apartadas an 1674. Las Jérseis fúrun reunidas an 1702.

Fundada an 1663, la quelónia de Carolina fui debedida an Carolina de l Norte i Carolina de l Sul an 1712. Dambas quelónias tornórun-se quelónias reales an 1729.

Crecimiento populacional[eiditar | eiditar código-fuonte]

Anho Populaçon
1625 1,980
1641 50,000
1688 200,000
1702 270,000
1715 434,600
1749 1,046,000
1754 1,485,634
1765 2,240,000
1775 2,418,000

[2]

Ber tamien[eiditar | eiditar código-fuonte]

Refréncias

  1. Bermont fui çputado antre las quelónias de Nuoba Eiorque i New Hampshire. De 1777 a 1791 eisistiu ua República de Bermont andependiente "de fato".
  2. Grene, Eibarts Boutelle eit al., Amarican Population before the Federal Census of 1790(trad. Pt: "Populaçon Norte-Amaricana antes de l Census Federal de 1790"), (an Anglés), 1993, ISBN 0-8063-1377-3