Rui Pereira

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Rui Pereira
Nome cumpleto Rui Carlos Pereira
Nacimiento 24 de márcio de 1956 (68 anhos)
Dues Eigreijas, Miranda de l Douro, Pertual
Nacionalidade pertués
Acupaçon político i jurista

Rui Carlos Pereira GCIH • ComL (Dues Eigreijas, 24 de márcio de 1956) ye un jurista i político pertués.

Biografie[eiditar | eiditar código-fuonte]

Licenciado an dreito i miestre an ciéncias jurídicas, fui assistente de la Faculdade de Dreito de la Ounibersidade de Lisboua antre 1981 i 1997, adonde cunduziu las deceplinas de dreito penal i dreito porcessual penal. Fui nembro de l Cunseilho Pedagógico i partecipou ne l Cunseilho de Redaçon de la Revista da Faculdade de Direito da Universidade de Lisboa (Rebista de la Faculdade de Dreito de la Ounibersidade de Lisboua).

Fui aprobado na Órdene de ls Abogados Pertueses an 1983, eisercendo la abocacie anté 1990. Tamien dregiu l Departamiento de Contencioso de l Sindicato de ls Porsores de la Grande Lisboua, antre 1988 i 1990. Antre 1990 i 1994 fui assessor de l Gabinete de ls Juízes de l Tribunal Custitucional. Antre 1997 i 2000 fui diretor giral de l Serbício de Anformaçones de Sigurança.

Partecipou zde 1995 an reformas legislativas que ambolbírun, subretodo, l código penal, código de porcesso penal i l código de la strada, assumindo la cordenaçon de la Ounidade de Misson pa la reforma penal, antre 2005 i 2007.

Anté a la sue puosse cumo juiç cunselheiro de l Tribunal Custitucional an 2007, ansinou cumo porsor cumbidado, nas Faculdades de Dreito de la Ounibersidade Nuoba de Lisboua i de la Ounibersidade Lusíada, bien cumo ne l Anstituto Superior de Ciéncias Policiales i Sigurança Anterna.

Secretairo de Stado de la Admenistraçon Anterna de l XIV Gobierno Custitucional, l segundo de António Guterres, fui nembro de l Cunseilho Superior de l Menistério Público, eilegido pula Assemblé de la República antre 2003 i 2007. Ne l redadeiro desses anhos (i de la puosse cumo juiç de l Custitucional), la salida de António Costa pa la Cámara Munecipal de Lisboua fui motibo de la sue eileiçon cumo menistro de la Admenistraçon Anterna de l XVII Gobierno Custitucional, acuntinando cula mesma pasta ne l XVIII Gobierno, dambos xefiados por José Sócrates.

Antre las restantes funçones que zampenhou, antegrou la direçon de la Sociadade Pertuesa de Filosofie, antre 1992 i 1994, i persidiu al Ousserbatório de Sigurança, Creminalidade Ourganizada i Terrorismo, ne l período de 2003 i 2007 i na atualidade. Neste spácio persidiu al Cunseilho de Redaçon de la rebista Segurança e Defesa (Sigurança i Çfénsia), antre 2006 i 2007, i colabora na Revista Portuguesa de Ciência Criminal (Rebista Pertuesa de Ciéncia Creminal).

Nembro de la maçonarie,[1] ye miestre de l Grande Ouriente Lusitano, fui nembro de la Respeitable Loija Convergência,[2][3] i ye miestre benerable passado de la Respeitable Loija Nunes de Almeida.

Cundecoraçones[eiditar | eiditar código-fuonte]

An 30 de janeiro de 2006 fui feito quemendador de la Orde de la Lhibardade.[4]

An 12 de febreiro de 2016 fui hounrado cula Gran Cruç de la Orde de l Anfante D. Anrique.[4]

Refréncias

  1. Diário de Notícias (12 de nobembre de 2011). «DN: «Mais de 80 maçons em cargos influentes»». TVI24 (an pertués). Televisão Independente 
  2. «Nomes de 1438 maçons revelados na Internet». Correio da Manhã (an pertués). 30 de agosto de 2012 
  3. Jordão, João Silva (19 de júlio de 2012). «A Maçonaria Em Portugal- uma História de Corrupção e Conspiração» (an pertués). Casa das Aranhas 
  4. 4,0 4,1 «Cidadãos Nacionais Agraciados com Ordens Portuguesas» (an pertués). Persidéncia de la República Pertuesa. Cunsultado an 27 de febreiro de 2018