Patandjáli

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Ua státua moderna repersentando Patañjali, an Yog Peth, Haridwar

Patanjali (an sánscrito: पतञ्जलि , Patañjali) bibeu antre 200 a.C. a 400 d.C.. L comentairo de Byasa l define cumo çcendente de Santanu.

Eesisten dibersas lendas subre este outor, habendo ua que diç ser el ua ancarnaçon de l dius serpente Ananta, ó meio home meio serpente, ó inda ua serpente que zeiando ansinar l yoga al mundo, caiu (pat) de ls cielos nas palmas de las manos abiertas (anjali) dua mulhier, que por sue beç l chamou de Patanjali. 

Ne ls decumientos de Shadgurusishya pesquisados por Max Muller andican-se cinco geraçones de porsores de la tradiçon sánscrita, sendo l purmeiro Shaunaka, seguido por Asbalayana, Katyayana, Patanjali i finalmente Byasa. 

Birtualmente nada se sabe subre la bida de Patanjali, i alguas scuolas acraditan qu'el ye totalmente ficional.

Obras[eiditar | eiditar código-fuonte]

Patañjali ten la reputaçon de ser l'outor de ls Yoga Sutra, bien cumo de l comentairo subre la gramática de l sánscrito por Pāneni(Ashtadhyayi) que ye coincido Mahābhāsya ó Bhartrihari. Eesisten tamien muitos testos de la Ayurbeda atribuídos a el. Mas quaije todas las scuolas acraditan atualmente qu'estes testos fúrun scritos por defrentes pessonas an defrentes eras. 

Ls Yoga Sutra[eiditar | eiditar código-fuonte]

Ls Yoga Sutra cumpilados por Patanjali probabelmente datan de 150 d.C.. Ye ua pequeinha obra, redigida an lenguaige mui cundensada, custituída por bários aforismos subre la prática i la filosofie de l yoga.

L Yoga ye ua de las seis scuolas de la filosofie hindu, un sistema de meditaçon prática, ética i metafísica. 

Patanjali ten sido frequentemente chamado de fundador de l Yoga por causa desta obra. Ls Yoga Sutra son un tratado subre l Raja Yoga, baseado na scuola Samkhya i ne l Bhagabad Gita. 

Esta obra nun faç refréncia a la prática de sacrifícios cumo cundiçon pa la prática. Al çmistificar este dogma, Patanjali propós las bases de l yoga clássico, oupondo-se al yoga proto-stórico. 

El baseia l sou trabalho ne ls Puranas, Bedas i Upanixades, sendo l mais brilhante tratado subre las scrituras hindus. [sin fuontes?]

El tamien fui l criador de l Ashtanga Yoga i de l Raja yoga por literalmente çcubrir ls uito passos de l yoga. Eilhes son ls yamas, niyamas, asana, pranayama, pratyahara, dharana, dhyana i samadhi. 

L Mahābhāsya[eiditar | eiditar código-fuonte]

L Mahābhāsya ("grande comentairo") de Patanjali subre l célebre Ashtadhyāyi de Paneni, un de ls trés mais famosos tratados subre la gramática sánscrita. Fui nel que Patanjali, cumo lenguista de la ciéncia andiana, alcançou sue berdadeira fama. L sistema stableciu pormenorizadamente l shiksha ("fonéticalogie", ancluindo l'acentuaçon) i l byakarana ("morfologie"). La sue sintaxe ye memorable, mas l sou nirukta ("eitimologie") ye çcutible, i esta eitimologie naturalmente lieba a la splicaçon de la semántica. Antérpretes de l sou trabalho dízen qu'el ye un defensor de Paneni i oupositor de las eideias de Katyayana, atacando las sues teories mui seberamente.[sin fuontes][sin fuontes?]

Ligaçones sternas[eiditar | eiditar código-fuonte]


Referências e notas[eiditar | eiditar código-fuonte]