Nome de la Occitània

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
L teçtemunho de Lancelot d'Orgemont, 1286. Purmeiro persidente de l Parlamento de Langue de Oc, fizo l sou teçtemunho segundo ls questumes de Occitània, mores patriae occitanae.

L nome de la Occitània ben de l lhatin mediabal Occitania.[1] La palabra apareciu na fin de l seclo XIII, an testos an lhatin: l sou purmeiro teçtemunho coincido data pul menos de 1290[2] i más possible de 1271.[3] La purmeira parte de la palabra, Occ-, ben de l oucitano òc i de la spresson lenga d'òc, outro termo aparece na miesma época (i que Dante Alighieri outelizou an partecular) pa nomear l oucitano segundo la maneira de dezir de "òc" (por ouposiçon a la lenga de si que ye l eitaliano i la lenga d'oïl que ye l francés). La treminaçon -itània ye ua eimitaçon de l bielho nome [Aqu]itània. "Occitània" se podie outelizar an partecular pa nomear ls cunjuntos de las possessones occitanofònas de l rei de la Fráncia, drento de ls testos de lhatin admenistratibo.

Ls purmeiros teçtemunhos de l uso Occitania drento de outras lénguas que el latin dátan de:

  • 1515 an eitaliano;[4] 1645[5] i 1658 (an eitaliano[6])
  • 1572[7] i 1617 (an alman),
  • 1680 (an spanhol[8]).
  • L purmeiro teçtemunho de l uso de Occitanie (an francés) data de 1644.[9][10]

L purmeiro teçtemunho de l uso de Occitanie (an francés) por Jean-Pierre Camus data de 1644.[11][12]

Cumbén de situar l acento tónico subre la sílaba drento de Occinia, l que se nota cun acento grabe subre la palabra central à. Ye aquel l nome auténtico de l paíç segunda la norma clássica, ye ua forma firmada an 1935 drento de la gramática de Loís Alibèrt i cunfirmada pul Conselh de la Lenga Occitana. La rezon ye que l nome lhatin de ourige, Occitania, tamien traç l acento tónico subre ta i más se an lhatin se nota nó l acento (eigual, ye l causo de la treminaçon -inia de Aquitània).

Na norma mistralenca, se outeliza mais bien Óucitanìo, cul acento tónico subre ni, pa anfluenciar de l nome francés Occitanie.

Inda assi, aqueilha norma nó ye tanto eibidente pul gascon que dai sustantibos amprestados al lhatin se dízen tragedia, comedia (al cuntrairo de tragèdia, comèdia, formas mais alargadas drento de l restro de ls dialetos) i que l uso corriente i smasiado atestado ye de outelizar formas de nomes de paízes cumo Italia, de l que assi Occitania.[13] De formas cula miesma acentuaçon tamien stan drento de outros dialetos cumo l lemosin.

País d'Òc ye un sinónimo de la Occitània.

Refréncias

  1. A relação da palavra oxítona com o nome da região Occitânia (França)
  2. LAFONT Robèrt (1986) "La nominacion indirècta dels païses", Revue des langues romanes nº2, tòme XC, pp. 161-171
  3. LODGE R. A. (1993) French, from dialect to standard, London / New York: Routledge, p. 96 — Citat dins: MULJAČIĆ Žarko (1997) “Perché i glottonimi linguaggio italiano, lingua italiana (e sim.) appaiono per indicare ‘oggetti’ reali e non soltanto auspicati molto più tardi di altri termini analoghi che si riferiscono a varie lingue gallo e ibero-romanze?”, Cuadernos de filología italiana 4: 253-264
  4. "Egli tutto pien d'ira Carlo attacò il fuoco, e spianò Narbona, Agate, Nemauso, e Biterra nobile Colonia de' Settumani, onde pare che hauesse tutta quella contrada il nome, che alhora si chiamava Settimania, & hora (come s'è gia detto) in uece di Gotticana, è chiamata Ocitania." Historia delle cose di Francia, raccolte fedelmente da Paolo Emilio da Verona, e recata hora a punto dalla Latina in questa nostra lingua Volgare, Venezia: Michele Tramezzino; 1515. Autra edicion en 1549: en linha (imatges 144-145) e tanben
  5. Annali dell'Ordine dei frati minori cappuccini
  6. "Tralascio qui Simone Monfortio, capo della crociata, chi mediante lModelo:'autorità del Legato Apostolico, restò vincitore dModelo:'Alby in Occitania...", in Bizzarie politiche. Over, raccolta, delle più notabili prattiche di Stato, nella Christianità. de Laurens Banck, Giovanni dModelo:'Archerio, alla Franechera, 1658 en linha
  7. Frantzösischer und anderer Nationen mit einlauffender Historien warhaffte Beschreibung: biß auff Henricum den Anderen ... in Neunthehen Bücher verfasset ... Sampt aller Königen Bildtnussen, Volum 2 p. 740
  8. "Los Moros obtenian la Ocitania inferior", [http://books.google.fr/books?id=3uxFAAAAcAAJ&pg=PA249&dq=ocitania&hl=fr&sa=X&ei=UCSMT6u6EcLq8QPP0Zy7CQ&redir_esc=y#v=onepage&q=ocitania&f=false Pedro Fernández del Pulgar, Teatro Clerical, Apostolico, Y Secular De Las Iglesias Catedrales De España, Nieto, 1680, p. 249
  9. "Arade, genti-homme de ceste Prouince Occitanie...", in Les récits historiques ou histoires divertissantes, entremeslées de plusieurs agreables rencontres & belles reparties. Par Iean-Pierre Camus, Evesque de Belley. A Paris, chez Gervais Clousier, au Palais, sur les degrez de la Saincte Chapelle. MDCXLIV en linha
  10. Jean Pierre Camus, Les récits historiques ou histoires divertissantes entremeslées de plusieurs agréables rencontres & belles réparties, Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-1-09-069605-1
  11. "Arade, genti-homme de ceste Prouince Occitanie...", in Les récits historiques ou histoires divertissantes, entremeslées de plusieurs agreables rencontres & belles reparties. Par Iean-Pierre Camus, Evesque de Belley. A Paris, chez Gervais Clousier, au Palais, sur les degrez de la Saincte Chapelle. MDCXLIV en linha
  12. Jean Pierre Camus, Les récits historiques ou histoires divertissantes entremeslées de plusieurs agréables rencontres & belles réparties, Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-10-90696-05-1
  13. Lo diccionari francés-occitan (gascon) de Miquèu Grosclaude i Gilabèrt Narioo admet ambedoás fòrmas Occitània e Occitania.
Este artigo ye un rabisco. Tu puodes ajudar la Biquipédia acrecentando-lo.