Moai

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Moales.

Moai (an rapa nui "státua") ye ua palabra para chamar las gigantescas státuas de piedra, ancuntradas pulas ribanceiras de la Ilha de Páscoa, ne l Chile, custruídas por buolta de 1300 d.C. pul pobo Rapanui, que chega até 12 metros d'altura i alguas pésan até 20 toneladas. La sue funçon inda ye un mistério.

Las mais de 887 státuas de la Ilha de Páscoa cunténen an si ua pregunta eimediata: cumo un lhugar tan pequeinho i eisolado poderie oureginar ua cultura capaç d'obras tan spetaculares? Zbendar ls mistérios desta ilha nun ye ua tarefa fácele, i hai einúmaras décadas pesquisadores i arqueólogos ténen se dedicado a las questones que Páscoa suscita. Quien custruiu ls moales? Cumo fúrun eilhes trasportados até ls ahus?

La Ilha de Páscoa ye l lhugar habitado mais eisolado de l mundo: son 118 Km² de tierra ne l sudoeste de l ouceano pacífico, 1.600 Km a lheste de l'ilha de Pitcairn i 3.700 Km a oeste de l Chile. L'houlandés Jacob Roggenveen fui l purmeiro oucidental a bejitar l lhugar, an 1722. Ancuntrou polinésios i natibos de "piel clara i pelos burmeilhos", que morában an cabanhas feitas de cuolmo i bibian de la scassa begetaçon. An 1956, ua outra spediçon, quemandada pul nuruegués Thor Heyerdahl, çcubriu miles de ferramientas ousadas na eisecuçon de las státuas. Mas las dúbedas subre sue outorie inda eisísten. Ambora se fálen de ancas i até alienígenas cumo sous outores, la tendéncia ye atrebuí-las als polinésios, que tenerien chegado a la ilha ne l seclo VII.

L Commons ten ua catadorie cun eimaiges i outros fexeiros subre Moai