Mahayana

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Eimaige an relebo de l bodisatba Kuan Yin, ne l Monte Jiuhua, na China; ls dibersos braços de la eimaige reperséntan la capacidade i l cumpromisso sin lhemites de l bodisatba an ajudar ls outros seres.

Maaiaana ó mahayana (an sánscrito: महायान, trasl. mahāyāna, "grande beiclo") ye ua palabra classeficatória outelizada ne l budismo, que puode ser ousada de trés maneiras defrentes:

  • Cumo tradiçon biba, l maaiana ye la maior de las dues percipales tradiçones de l budismo eisistentes hoije an die, la outra sendo l terabada.
  • Cumo galho de la filosofie budista, l maaiana se refre a un nible de prática i motibaçon spritual,[1] más specificamente al Bodhisattbayana' '[2] La alternatiba filosófica ye l hinaiana, que ye l yana ("camino") de Arhat.
  • Cumo camino prático, l maaiana ye un de ls trés yanas, ó caminos para la eiluminaçon, ls outros dous sendo l hinaiana i l bajrayana.

Las raízes de l nome mahayana son polémicas[3], i ténen sue ourige nun debate subre quales serien ls reales ansinamientos de l Buda.[4] Ambora l mobimiento maaiana trace sues ourigems la Gautama Buda, l cunsenso oubtido pulas eibidéncias stóricas até hoije andica que tenga se oureginado ne l Sul de la Índia, ne l seclo I d.C..[5] Fui lhebado a la China por Lokaksema, purmeiro tradutor de l sutras maaianas pa l chinés.

La purmeira mençon al maaiana acuntece ne l Sutra de l Lhótus, antre l seclo I a.C. i l seclo d.C..[6] Las purmeiras scrituras maaianas porbablemente se oureginórun durante l seclo I, ne l subcontinente andiano, i se spalhórun para la China durante l segundo seclo.[7] Solo ne l seclo V l maaiana se tornou ua scuola anfluente na Índia.[8] Ne l decorrer de sue stória, l maaiana se spalhou pul Leste de la Ásia. Ls percipales países ne l qual el inda ye praticado son la China, l Japon, la Coréia i l Bietname.

Alguns de ls percipales sutras maaianas, codeficados para sánscrito, nun subrebibírun cul tiempo i se perdírun.[9] Las bersones que fúrun traduzidas más tarde pa l tibetano i l chinés subrebibírun.[9] Las percipales scuolas de l budismo maaiana que possuen un númaro seneficatibo de seguidores son l budismo tibetano, l zen-budismo, la Tierra Pura, l Nichiren, l Shingon i l Tendai.

Doutrina[eiditar | eiditar código-fuonte]

Poucas cousas puoden ser ditas cun certeza subre l budismo maaiana, specialmente subre sues purmeiras formas, andianas, para alhá de que ye la forma de budismo praticada na China, ne l Bietname, Coréia, Tibete i Japon.[10][11] L maaiana puode ser çcrito cumo un feixe atado de maneira pouco firme, de dibersos ansinamentos, que cunseguiu anglobar las dibersas i cuntrastantes eideias ancontradas naqueilhes dibersos ansinamientos de ls eilemientos que l cumponen.[12]

L maaiana ye ua strutura relegiosa i filosófica basta. Custitui ua anclusiba, caratelizada pula adoçon de nuobos sutras, ls chamados sutras maaianas, an adiçon als testos más tradecionales, cumo l cánon Páli i ls ágamas, i por ua mudança ne ls cunceitos i ne l porpósito básico de l budismo. L maaiana se bé cumo capaç de penetrar más perfundamente ne l darma de Buda. Ne l Nirbana Sutra (ó Mahaparinirbana Sutra), por eisemplo, l Buda narra cumo sous purmeiros ansinamientos subre l sofrimento, la ampermanéncia, i l nó-You fúrun dados àqueles que inda éran cumo "pequeinhas crianças", ancapazes de digerir la "refeiçon" cumpleta de la Berdade, anquanto que a la medida que estes studantes sprituales "crecíren" i nun más se sastifazéren cun ls angredientes preleminares de la refeiçon dármica cun que se alimentan, i percísen de maior sustáncia, staran porntos a assemilar ls ansinamientos de l maaiana an toda la sue totalidade.

L scuola maaiana de l budismo tira la énfase ne l eideal, spresso pul terabada, de la lhibertaçon de l dukkha (sofrimiento) andibidual, i na oubtençon de l nirbana (stinçon). L Sutra de l Lhótus diç, por dibersas bezes, que la bida de l Buda ye mui lhonga, i que eilha ye anfenita; las outoridades de l maaiana diberge subre qual destas afirmaçones dében ser anterpretadas lhiteralmente. Dua maneira giral, ls chineses i japoneses prefíren la purmeira, anquanto ls tibetanos la redadeira. Para alhá desso, la maiorie de las scuolas de l maaiana acradita nun panteon de bodisatbas (an sánscrito: बोधिसत्त्व), quaije-debinos, que se debótan a la eiceléncia pessonal, al coincimiento supremo, i a la salbaçon de la houmanidade i de todos ls outros seres sencientes (animales, pantasmas, semidiuss, etc.). L zen-budismo ye ua scuola de l maaiana que frequentemente tira la énfase ne l panteon de l bodisatbas, i al ambés desso se foca ne ls aspetos meditatibos de la religion. Ne l maaiana, l Buda ye bisto cumo l ser defenitibo, más eilebado, persente an todos ls tiempos, an todos ls seres, i an todos ls lhugares, anquanto ls bodisatbas reperséntan l eideal ounibersal de la eiceléncia altruística.

Ls percípios fundamentales de la doutrina maaiana fúrun baseados an torno de la possiblidade de la lhiberaçon ounibersal de l sofrimento, para todos ls seres (dende "grande beiclo") i na eisisténcia de budas i bodisatbas que ancorpóran la natureza Buda (佛性) tracendente (la eiterna persença de l Buda, persente, mas scundida i eirreconhecible, an todos ls seres). Alguas scuolas de l maaiana simplefícan la spresson de fé premetindo que la salbaçon seha oubtenida atrabeç de la grácia de l buda Amitaba (अमिताभ), tenendo fé i se debotando al nianfo (cánticos la Amitaba). Este stilo de bida deboto de l budismo ye specialmente anfatizado pulas scuolas de la corriente Tierra Pura, i cuntribuiu enormemente al sucesso de l maaiana ne l Leste de la Ásia, adonde ls eilemientos sprituales tradecionalmente se outelizában de cánticos cul nome dun buda, de mantras ó dharanis, de la lheitura de sutras maaianas i de l misticismo. Ne l budismo chinés, la maiorie de l monges pratica la Tierra Pura, alguns cumbinando-la cul Chan (Zen).[13]

Hai ua tendéncia, ne ls sutras maaianas, de ancarar la aderéncia a estes testos cumo forma de oubtener benefícios sprituales maiores de l que aqueilhes que serien oubtenidos puls seguidores de las bisones nó-maaiánicas de l darma. Assi, ne l Srimala Sutra, l Buda afirma que la deboçon al maaiana ye einerentemente superior an sues birtudes a la deboçon al camino de l Srabaka ó de l Pratyekabuddha:

" ...assi cumo, ne l ganado, la magnificéncia de l más bien criado i guapo brilha más que l restro de l ganado an altura, peso i assi por delantre, tamien aguantar l Saddharma [Berdadeiro Darma] de l maaiana, inda que solamente un pouco, ye algo maior i más basto que todos ls saudables darmas de l yanas [beiclos] de l Shrabaka i Pratyekabuddha."[14]

Refréncias[eiditar | eiditar código-fuonte]

  1. Harvey, Antrodution to Buddhisn, Cambridge University Press, 1990, pág. 94
  2. "L Mahayana, "Grande Beiclo" ó "Grande Carruaige" (para carregar todos ls seres al nirbana) tamien ye, i talbeç más correta i percisamente, coincido cumo l Bodhisattbayana, l beiclo de l bodisatba." (Ber Andian Buddhisn, La. K. Warder, 3rd eidition, 1999, p.338)
  3. "La scuola posterior que se arrogou l títalo de 'Mahayana'." Andian Buddhisn, AK Warder, 3ª eidiçon 1999, pág. 4
  4. "Ye cierto que l termo Mahayana (que quier dezir "grande ó amplo beiclo") era oureginalmente un rótulo polémico outelizado solo por umdos lhados - i talbeç pul menos seneficante deilhes - nun debate arrastrado, i talbeç mesmo zeigual, a respeito de quales serien ls reales ansinamientos de l Buda". (Ber Macmillan Ancyclopedie of Buddhisn, 2004, pág. 492)
  5. "L própio mobimiento maaiana alega tener sido fundado pul própio Buda. L cunsenso oubtido pulas eibidéncias, inda assi, ye de que el se oureginou ne l Sul de la Índia ne l purmeiro seclo depuis de Cristo." Indian Buddhisn, AK Warder, 3rd eidition, 1999, pág. 335.
  6. Therabada - Mahayana Vuddhisn Ben. Dr. W. Rahula Therabada - Mahayana Buddhisn[lhigaçon einatiba]
  7. "La eibidéncia más amportante - na berdade, la única eibidéncia - para se situar l nacimiento de l maaiana ne l ampeço de la era quemun nun ben de la Índia, i si de la China. Yá ne l redadeir quarto de l segundo seclo depuis de Cristo eisistie ua coleçon pequeinha, aparentemente idiossincrática, de sutras maaianas seneficatibas, traduzidos pa l que Erik Zurcher chama de "chinés quebrado", por un ando-cita, cujo nome andiano fui reconstruído cumo Lhokaksema." Macmillan Ancyclopedie of Vuddhisn, 2004, page 492
  8. "Tenemos, seguramente, para este período, un corpus seneficatibo de anscriçones de birtualmente todas las partes de la Índia. ... Mas an nanhue parte deste stenso material eisiste qualquier refréncia, antes de l quinto seclo, a algo ó alguien chamado Mahayana. Eisisten, por outro lhado, dibersas refréncias als grupos que questumában ser chamados de Hinayana' ' - ls sarbastibadinas, ls mahasamghikas, i assi por delantre. Por este punto de bista, pul menos, este nun fui "l período de l maaiana", i si "l período de l hinaiana".", Macmillan Ancyclopedie of Vuddhisn, 2004, page 493
  9. 9,0 9,1 Mahayana (Ancyclopedie Britannica 2002)
  10. "Eisisten, al que parece, poucas cousas que puoden ser ditas cun certeza subre l budismo maaiana", Macmillan Ancyclopedie of Buddhisn, 2004, pág. 492
  11. "Mas para alhá de l fato de que puode-se dezir, cun algua certeza, que l budismo eisistente na China, Coréia, Tibete i Japon ye l budismo maaiana, nun se sabe cun clareza l que más puode ser dezido cun algua certeza subre l própio budismo maaiana, specialmente subre l sou período anterior, presumiblemente formatibo, na Índia.", Macmillan Ancyclopedie of Buddhisn, 2004, page 492
  12. "Tornou-se cada beç más claro que l budismo maaiana nunca fui ua cousa, i si, al que parece, un feixe atado de maneira pouco firme, de muitas cousas, i - cumo Walt Whitman - era amplo i podie cuntener, ne ls dous sentidos de l termo, cuntradiçones, ó pul menos eilemientos antípodas.", Macmillan Ancyclopedie of Buddhisn, 2004, page 492
  13. Welch, Pratice of Chinese Buddhisn, Harbard, 1967, page 396
  14. The Shrimaladebi Sutra, traduçon pa l anglés por Shenpen Hokhan, Lhongchen Foundation, Oxford 1998, pág. 27