Charaka

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Charaka

Charaka (चरक, na scrita debanágari de l sánscrito; seclo I a seclo II) fui un médico andiano al qual le ye atribuído l Charaka Samhita que, cul Sushruta Samhita (antre l seclo IV a.C. i l seclo III d.C.), son ls testos fundamentales de la medecina ayurbeda (la tradecional de la Índia).

Eitimologie[eiditar | eiditar código-fuonte]

L nome probén de chara, "spia". Ye trasliterado cumo caraka ne l sistema AITS (alfabeto anternacional de trasliteraçon sánscrita). 

Dataçon[eiditar | eiditar código-fuonte]

Nun se conhecen ls pormenores de la bida de Charaka. Acradita-se que tenerie nacido nua família de la casta sacerdotal brámane

La purmeira mençon la Charaka aparece nua traduçon pa l chinés de l Tripitaka budista de 427 d.C., que se refire a un Charaka cumo médico pessonal de l rei caxemiriano Kanishka (que reinou 23 anhos até 144 d.C. aprossimadamente). L Charaka samhita, cul Sushruta Samhita (antre l seclo II a.C. i l seclo III d.C.), son ls mais dous testos antigos que se cunserban a respeito de la medecina ayurbeda (la tradecional de la Índia). 

Ancontrórun-se testos árabes de l seclo VIII ne ls quales ye mencionado Charaka. 

Lenda[eiditar | eiditar código-fuonte]

Segundo l Bhagabata Purana (seclo XI), Charaka era la própia serpente debina Ananta Shesha, que nua ocasion besitou la Tierra i çcubriu que staba chena de malinas, anton —mobido pula cumpaixon— ancarnou-se cumo l filho dun muni (sábio meditador silencioso) para alebiar las malinas. Fui chamado de Charaka porque besitou la Tierra çfarçado cumo un spia (chara). Anton cumpós un testo subre medecina, baseado an trabalhos mais antigos de Agni Veśl'i outros çcípulos de Átreya. 

Scuolas de medecina[eiditar | eiditar código-fuonte]

Segundo la tradiçon charaka, hai seis scuolas de medecina, fundadas puls çcípulos de l médico Punar Basu Atreya (de l qual se çconhece la época an que bibeu. Cada un desses çcípulos (Agnibesha, Bhela, Jatukarna, Parashara, Harita i Ksharapani) screbiu un samhita (testo), de ls quales l Agníbesha-samhita, que yá nun eisiste, mas se afirma que tenie 46 000 bersos, i qu'era superior als outros testos. 

L Charaka samhita basear-se-iba ne l Agnibesha samhita. Dridhabala, que bibeu por buolta de 400 d.C. copiou bersiclos desse testo ne l sou Chikitsa-sthana. L resto de l testo quedou perdido. 

Ligaçones sternas[eiditar | eiditar código-fuonte]