Ñolau I de Montenegro

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.

Ñolau I Petrobić Njegoš ( Njeguši , 7/19 d'outubre de 1841 - Antibes , 2 de márcio de 1921 ) fui l príncepe de Montenegro ne l período de 1860-1910. i rei ne l período 1910-1918. de la dinastie Petrobić Njegoš .El sucediu sou tio, l príncepe Danilo , ne l trono montenegrino . Durante sou reinado, Montenegro recebiu reconhecimiento anternacional i cunsidrable spanson territorial cul Acuordo de Berlin an 13 de júlio de 1878 , passado la guerra montenegrino-turca . Outras spansones territoriales de Montenegro seguiran-se a las guerras de ls Bálcanas (1912-1913).

Ñolau I reformou l'admenistraçon de l stado, estableciu l Cunseilho de Menistros , modernizou l'eisército , lhançou las bases de l sistema jurídico cul Código Giral de Propiadade i abriu las puortas para ambestimientos strangeiros. An 1905 _ Ñolau I ratificou la Custituiçon de l Prencipado de Montenegro, passado la qual fui cumbocada la Assemblé Nacional . Ñolau gobiernou outocraticamente , rezon pula qual ganhou muitos enimigos an Montenegro. El era pessonalmente un grande apoiador de la Sérbia i querie a unificaçon de ls sérbios i outros slabos de l sul lhiderados pula dinastie Petrobić Njegoš, rezon pula qual el staba an cunflito cun outra dinastie sérbia, Karađorđeibić .

Passado la Rebolta de Maio de 1903 . i la stinçon de la dinastie Oubrenobić , sabe-se que l príncepe Ñolau Petrobić spalhou anfluéncia subre ls políticos de l Reino de la Sérbia. Nesse período, el spressou abiertamente sues pretensones de ser l chamado rei. Reino de la Sérbia i Montenegro . Na batailha pul trono antre las dinasties Petrobić Njegoš i Karađorđeibić , la dinastie Karađorđeibić benceu ne l final. Zde 1918 _ L Reino de ls Sérbios, Croatas i Slobenos lhiderado pula dinastie Karađorđeibić fui criado i la ribalidade antre las dues dinasties treminou ouficialmente.

Na Purmeira Guerra Mundial, el declarou guerra a la Áustria-Hungrie . L Reino de Montenegro resistiu a l'ambason austro-húngara , mas tubo que capitular an janeiro de 1916 .

L rei Ñolau refugiou-se na Fráncia cun Blad i la Corte , an eisílio de l qual nunca mais boltou. Passado la fin de la guerra, el fui deposto de l poder na Assemblé de Podgorica . Anque de ls melitares ( Rebolta de Natal i de l Comité Montenegrino que durou até 1929 ) i de las tentatibas de la diplomacie montenegrina na Cunferéncia de Paris , Montenegro nun cunseguiu recuperar sue soberanie jurídica anternacional perdida ne l final de 1918 al se ounir al Reino de la Sérbia .

L rei Ñolau I morriu eisolado na eimigraçon i fui sepultado nua eigreija russa an Sanremo , Eitália . An 1989 , sous restos mortales i ls de sue mulhier, la reina Ñilena Petrobić Njegoš , fúrun debolbidos la Cetinje , na Eigreija de l Palácio an Ćipur , culas mais altas honras de stado .

L rei Ñolau I tamien se refletiu na lhiteratura. Sous trabalhos mais famosos son la cançon Onamo, 'namo! i l drama The Balkan Ampress .

Por decreto de l rei Pedro I Karađorđeibić de 22 (10) d'agosto de 1910, el fui nomeado general honorairo de l'eisército sérbio. Pul mesmo decreto, sou filho Danilo recebiu l puosto de coronel honorairo d'anfantarie, Mirko fui nomeado capitan honorairo d'anfantarie de 1ª classe i Petar tornou-se segundo-tenente honorairo d'artilharie. Danilo i Mirko permanecírun ne l 9º Regimiento de Anfantarie de la Sérbia "Knjaç Ñolau I", anquanto Petar fui zeignado pa l Regimiento de Artilharie Polaco an Timok.

L rei Ñolau I de Montenegro