Joyce Mansour

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.

Joyce Mansour nacida Joyce Patricia Adès, an Bowden, Anglaterra, ne l die 25 de júlio de 1928 i muorta an Paris an 27 d'agosto de 1986, fui ua poetisa eigípcia de spresson francesa ligada al Surrealismo. 

Biografie[eiditar | eiditar código-fuonte]

Ls ascendentes de Joyce Ades fázen parte de la colónia británica anstalada na cidade de l Cairo hai bárias geraçones. Sou pai admenistra un negócio de fiaçon de perdutos téxteis. 

Passado studos na Anglaterra i na Suíça, eilha retornou al Eigito, adonde se torna ua eilustre atleta corredora . 

An 1947, sou purmeiro casamiento tremina tragicamente al cabo de seis meses quando sou marido morre dua malina ancurable.

Eilha se casa outra beç an 1949 cun Samir Mansour, natural de la colónia francesa de l Cairo. Zde anton, eilhes debeden sue bida antre l Cairo i Paris. Joyce Mansour se ampeça na cultura francesa i ampeça a screbir an francés.

An 1953, las eidiçones “Pierre Seghers” publican sue purmeira coleçon de poemas "Gritos" (Cris) que ye percebida pula rebista surrealista "Médiun". Eilha ancontra André Breton que la cumpara cun aqueilha «que l cunto ouriental nomeia de la nina tuberculosa». Por sou antermédio, eilha conhece Pierre Alechinsky, Wifredo Lan, Roberto Matta, Heinri Michaux, André Pieyre de Mandiargues i participa nas atebidades de ls surrealistas.

An 1954, ls Mansour se anstalan defenitibamente an Paris. Ye an sou apartamiento qu'an 2 de setembre de 1959, a la borda de la sposiçon anternacional de l surrealismo dedicada la Eros, na persença de Breton i Matta, l'artista plástico de Quebec, Jean Benoit apersenta sou Eisécution du testament du Marquis de Sade. Durante esta sesson, Jean Benoît aplica ne l peito un fierro an brasa marcando las quatro letras SADE. 

An 1965, la cuntracapa de Carré blanc l'apersenta assi: « Joyce Mansour, Égytienne, née en Angleterre, la séjourné en Égyte, bit en France. Spécialeste du saut en hauteur, eille la été championne de course a la pied (Joyce Mansour, Eigípcia, nacida na Anglaterra, permaneciu ne l Eigito, bibeu na Fráncia. Specialista ne l salto i altura, eilha fui campeana de corrida la pie)». 

Jean-Louis Bédouin bé na poesie de Joyce Mansour «un poder a l'eimaige de l'antiga tierra- mai: ye porque eilha angole la semiente, porque puode criar l beiso dua flor ardiente». Para Alain Jouffroy, sue auséncia de pudor «marca un tipo de rebelion, eissencialmente femenina, contra l çpotismo sexual de l'home, que muitas bezes faç de l'erotismo sue criaçon sclusiba». 

Alguns de sous libros son eilustrados puls pintores Pierre Alechinsky, Anrico Baj, Hanes Bellmer, Jorge Camacho, Lan, Matta, Pierre Molenier, Reinhoud i Max Walter Sbanberg. 

An 7 de nobembre de 1984, para ua nuite an benefício de la Anistia Anternacional, eilha atua na peça de Birgenia Wolf , " Freshwater ", nua porduçon de Simone Benmussa, ne l "Théátre du Rond-Point a la Paris". Ls scritores Eugène Ionesco, Nathalie Sarraute, Alain Robbe-Grillet i Jean-Paul Aron son outros antérpretes desta peça (la peça fui antes montada an Nuoba Iorque an 20 d'outubre de 1983, Londres an nobembre de 1983 i Spoleto an 4 de júlio de 1984). 

An 1991, las eidiçones “Ates Sud” publicórun todos ls sous scritos, reunidos cula ajuda de sou marido, Samir Mansour.

Obras[eiditar | eiditar código-fuonte]

Poesie
  • « Cris », Éd. Seghers, Paris, 1953
  • « Déchirures », Éd. de Minuit, Paris, 1955
  • « Rapaces », Éd. Seghers, Paris, 1960
  • « Carré blanc », Le Soleil noir, Paris, 1966
  • « Les Damnations », Éd. Visat, Paris, 1967
  • « Phallus et momies », Éd. Daily Bul, 1969
  • « Astres et désastres », 1969
  • « Anvil Flowers », 1970
  • « Prédelle Pierre Alechinsky à la ligne », 1973
  • « Pandemonium », 1976
  • « Faire signe au machiniste », 1977
  • « Sens interdits », 1979
  • « Le Grand Jamais », 1981
  • « Jasmin d'hiver », 1982
  • « Flammes immobiles », 1985
  • « Trous noirs », 1986
Prosa
  • « Les Gisants satisfaits », Jean-Jacques Pauvert, Paris, 1958
  • « Jules César », Éd. Pierre Seghers, Paris, 1956
  • « Le Bleu des fonds », Le Soleil noir, Paris, 1968 (théâtre)
  • « Ça », Le Soleil noir, Paris, 1970
  • « Histoires nocives », Gallimard, Paris, 1973. Nouvelle parution aux Éditions Les Perséides, coll. "La Lune attique", Rennes, 2005
Obras cumpletas

Bibliografie citada[eiditar | eiditar código-fuonte]

  • Jean-Louis Bédouin, Anthologie de la poésie surréaliste, Éd. Pierre Seghers, Paris, 1983, p. 285
  • Adam Biro & René Passeron, Dictionnaire général du surréalisme et de ses environs, co-edição Office du livre, Fribourg (Suíça) e Presses universitaires de France, Paris, 1982
  • Georgiana Colvile, Scandaleusement d'elles. Trente-quatre femmes surréalistes, Jean-Michel Place, Paris, 1999, pp. 186-195.
  • Georginana Colvile, « Joyce Mansour et "Les Gisants satisfaits", trente ans après », in Avant-Garde, Rodopi, 1990.

Ligaçones sternas[eiditar | eiditar código-fuonte]