António Lobo Antunes

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.
Retrato de Lobo Antunes

António Lobo Antunes (Lisboua, 1 de Setembre de 1942) ye un scritor i psiquiatra Pertués.

Romancista i cronista, Lhobo Antunes ye licenciado an Medecina, cun specializaçon an Psiquiatrie. Stubo çtacado an Angola, antre 1970 i 1973, durante la fase final de la Guerra Quelonial pertuesa. La sua spriéncia de guerra anspirou muitos de ls sous lhibros. Apuis de retornar a Pertual, trabalhou ne l spital psiquiátrico Miguel Bumbarda, an Lisboua.

Fui melitante da APU (Aliança Pobo Ounido - colhigaçon liderada pul Partido Comunista Pertués) an 1980]].

Atualmente bibe an Lisboua, dedicando-se an sclusibo a l scrita.

An 2007 ye le dado l Prémio Camões, l mais amportante galardon lhiterário de lhéngua pertuesa.

Temas[eiditar | eiditar código-fuonte]

Muitos de ls lhibros de António Lobo Antunes falan de l processo de passaige de l fin de l Stado Nuobo até a la amplantaçon de la Democracie. L fin de la Guerra Quelonial, l fin de un mundo burgués marcado por balores cunserbadores i atrasados. Ls porblemas de mudança social rápida no 25 de Abril i la anstabelidade política bibida an Pertual. Esse porcesso de passaige ye spelhado an las relaçones familiares. Regra giral aparecen ne ls remanses deste outor famílias çfuncionales an que la pessona stá a perder ls sous referentes, an que la quemunicaçon ye ó nanhue ó legeira antre ls sous membros. Regra giral ls anti-heróis de ls sous remanses sob pessonas que ténen profissones liberais benidos de "buonas famílias".

Biografie[eiditar | eiditar código-fuonte]

António Lobo Antunes naciu an Lisboua, an 1942. Studou an la Faculdade de Medicina de Lisboua i specializou-se an Psiquiatrie. Trabalho, durante muito anho, cumo de médico psiquiatra. An 1970 fui mobelizado pa l serbício melitar. Ambarcou pa Angola ne l anho seguinte, tendo regressado an 1973.

Em 1979 publicou ls sous purmeiros lhibros, MIMÓRIA DE EILEFANTE i LS CULOS DE JUDAS, i apuis, an 1980, CONHECIMENTO DE L ANFIERNO. Estes purmeiros lhibros son mui biográficos i stan mui lhigados al cuntesto de la guerra quelonial; transformórun-no eimediatamente num de ls outores cuntiemporáneos mais lidos i çcutidos, ne l ámbito nacional i anternacional.

De la sue obra - Splicaçon de ls Páixaros, Fado Alexandrino, Auto de ls Danados, Las Naus, Tratado de las Paixones de la Alma, A Orde Natural de las Cousas, La Morte de Carlos Gardel, L Manual de ls Anquesidores, L Splendor de Pertual, Eisortaçon als Corcodilos, Nun Entres Tan Depriessa Nessa Nuite Scura, Que Farei Quando Todo Arde, Buona Tarde a las Cousas Eiqui Ambaixo, You Hei-de Amar ua Piedra, Onte Nun te Bi an Babilónia i an 2007, l remanse L Miu Nome Ye Legion – fázen parte, inda, trés belumes de crónicas.

Todo l sou trabalho lhiterário, cun l passar de ls anhos, ten sido outelizado para ls mais dibersos studos académicos, i de bários prémios, nacionales, por eisemplo, por dues bezes, l Grande Prémio de Remanse i Nobela da Associaçon Pertuesas, i anternacionales; antre estes, çtaca-se l Prémio Ouropeu de Literatura (Roménia), l Prémio Obídio (Áustria), l Prémio Anternacional de Literatura da Ounion Latina (Roma), l Prémio Rosalía de Castro (Galiza), l Prémio Jarusalen de Lhiteratura, l Prémio Eiberoamericano de las Letras José Donoso i l Prémio Camões.

Stilo[eiditar | eiditar código-fuonte]

Densidade

Lobo Antunes ten ua scrita densa. L lheitor ten algun sfuorço de lheitura porque, por eisemplo, nun ye raro haber mudanças de narrador i assi l lheitor ten tendéncia a "perder l fiu a la meada". Mas, inda que nun seia un outor que scuolha por ua scrita fácele Lobo Antunes custitui un fenómeno de bendas i ye muito lido antrenacionalmente, specialmente na Ouropa Cuntinental.

Lhigaçones Sternas[eiditar | eiditar código-fuonte]

Sítio nun oufecial subre António Lobo Antunes Arquibado an 2016-03-05 ne l Wayback Machine. Retratos de António Lobo Antunes Arquibado an 2007-09-26 ne l Wayback Machine. António Lobo Antunes ne l Brasil