Mar de l Norte

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.

L Mar de l Norte ye un mar de l Ouceano Atlántico, antre las cuostas de la Noruega i de la Dinamarca al leste, la cuosta de las Ilhas Británicas al oeste i la Almanha, Países Baixos, Bélgica i Fráncia al sul.

Ua baía de l Mar de l Norte, chamada Skagerrak, lhocalizada antre la Dinamarca, la Noruega i la Suécia, que se quemunica al Kattegat, faç la sue lhigaçon cul Mar Báltico. La quemunicaçon antre l Kattegat i l Mar Báltico faç-se atrabeç de l streito de Öresund, de l Grande Belt i de l Pequeinho Belt. L Mar de l Norte lhiga-se cul restro de l Atlántico al sul, atrabeç de l Streito de Dober ó Canhal de la Mancha i al norte atrabeç de l Mar de la Noruega.

Dados[eiditar | eiditar código-fuonte]

North sea
North sea

La superfice de l Mar de l Norte ye de aprossimadamente 575000 km², l belume de auga ye de cerca de  54000 km³. L sou punto más perfundo ten 725 metros, anquanto que l más raso, ne l Doggerbank, ten 13 metros. La perfundidade média ye de 94 metros, i la salinidade ye de 3,5 %.

Rius[eiditar | eiditar código-fuonte]

Ls percipales rius que çáguan ne l Mar de l Norte son l Eilba (an Cuxhaben), l Weser (an Bremerhaben), l Ems an Emden, l Reno i l Mosa (an Rotterdan, ó Roterdana), l Schelde (an Flushing) , l Tamisa i l Humber (an Hull) .

Cidades costeiras[eiditar | eiditar código-fuonte]

Antre las cidades más amportantes de la cuosta de l Mar de l Norte, puoden-se citar Aberden, Dunquerque , Haia, Haarlen, Roterdana, Bremerhaben, Cuxhaben, Wilhelmshaben, Sbjerg (Dinamarca) i Bergen (Noruega). Atrabeç de l Weser i de l Eilba podemos acrecentar Bremen i Hamburgo cumo ls percipales portos almanes de l Mar de l Norte.

Recursos Naturales[eiditar | eiditar código-fuonte]

Eisisten amportantes reserbas de petróleo i gáç natural ambaixo de l sou lheito, i sues augas son mui sploradas pula pesca.

Curjidades[eiditar | eiditar código-fuonte]

Antigamente, esta porçon de auga era chamada de Oceanun- ó Mare Germanicun. Este nome era quemumente ousado an anglés i an outras lhénguas, assi cumo l nome Mar de l Norte, até l ampeço de l seclo XVIII. Ne l final de l seclo XIX, la spresson Mare Germanicun tornou-se rala, mesmo na Almanha. Pensa-se que sou nome moderno ouregina-se de l punto de bista Frísio, que queda eimediatamente al sul de l Mar de l Norte.

Ber tamien[eiditar | eiditar código-fuonte]

Refréncias[eiditar | eiditar código-fuonte]

Oberbiew of geography, hydrography and climate of the North Sea[lhigaçon einatiba]

Lhigaçones sternas[eiditar | eiditar código-fuonte]