Médio Ouriente
L Ouriente Médio (an árabe, ash-sharq-al-awsat) ye un termo que se refre a ua ária geográfica a la buolta de las partes lheste i sul de l Mar Mediterráneo. Ye un território que se stende zde l lheste de l Mediterráneo até al Golfo Pérsico. L Médio Ouriente ye ua sub-region de la África-Eurásia (partes de la Turquia stan na Ouropa, i l paíç ye cunsiderado por alguns cumo parte de la redadeira), subretodo de la Ásia, i partes de la África Setentrional. Cumparada cul restante de la Ásia, ye ua region geograficamente pequeinha, cun ua ária aprossimada de 7 200 000 kn². La populaçon de l Ouriente Médio ye de 270 milhones de habitantes.
Tabela de cuntenido |
[eiditar] Aspetos físicos
L clima predominante ne l Ouriente Médio ye seco (çértico) i la region apersenta poucos rius. Ls maiores i más amportantes son l Tigre i l Eufrates, antre ls quales hai la Mesopotámia, region mui fértil para la agricultura i brício de la ceblizaçon mesopotámica.
Mesmo atrabessando ua region árida, de poucas chubas, ls rius Tigre i Eufrates nun secan, porque sues nacentes ancontran-se nua region de muita chuba na Turquia. La auga ye un recurso natural mui scasso ne l Ouriente Médio. Hai prebissones de que nesse seclo haberá muitas guerras i cunflitos pula posse de la auga. Muitos países percisan amportá-la ó dessalinizar auga de l mar para oubtener auga potable. Essas medidas, assi i todo, son caras.
[eiditar] Aspetos populacionales
L Ouriente Médio çtaca-se pula bariadade de etnias, ouriges, cun culturas i religiones dibersas. La etnia predominante ye la árabe. Israel, Turquia i Eiran son países nun árabes.
[eiditar] Religion
La religion predominante ne l Ouriente Médio ye l islamismo, cujos seguidores son chamados de muçulmanos. Eilhes adoran Alá i seguen ls ansinamentos de l profeta Maomé, registrados ne l Alcoran, l lhibro sagrado. Para ls muçulmanos, Meca, na Arábia Saudita, ye ua cidade sagrada.
[eiditar] Aspetos eiconómicos
L Ouriente Médio stá subre ua dobra tetónica que se ampeça na Mesopotámia i se prolonga até l Golfo Pérsico. Neilha, ancontra-se ua magnífica reserba de petróleo, que repersenta 60% de las reserbas mundiales disse minério.
Ls percipales países sportadores de petróleo son: Arábia Saudita, Eiraque, Eiran, Kuwait, Vahrein, Qatar i Emirados Árabes Ounidos. Las eilebadas rendas per capita de l Kuwait i de la Arábia Saudita]] rebelan que esses países oubténen mui lhucro cula benda de petróleo. L petróleo ye ua riqueza stranha al Ouriente Médio. Sues naciones, por bezes ricas, possuen ua populaçon miserable. L home quemun nun ye beneficiado cun ls lhucros oubtidos puls gobernos cul mineral. La populaçon de l países ye, an giral, pobre, fato que decorre de la mala çtribuiçon de renda. Ls países sportadores de petróleo forman la OPEP (Organizaçon de l Países Sportadores de Petróleo), hoije formada pels países: Arábia Saudita, Argélia, Emirados Árabes Ounidos, Andonésia, Eiran, Eiraque, Kuwait, Líbia, Nigéria, Qatar i Benezuela.
[eiditar] Agropecuária
La atebidade eiquenómica tradecional de l Ouriente Médio ye l pastoreio nómade. Çtacan-se las criaçones de carneiros, cabras i camelos an árias çérticas.
La agricultura ye pouco zambolbida, fato que se relaciona al clima árido. Na Planície Mesopotámica, tamien coincida cumo "crecente fértil", cultiban-se fruitas, arroç, trigo i canha-de-açucre, outilizando-se la técnica de eirrigaçon. Na region mediterránea, çtacan-se culturas comerciales cumo oulibeira, fumo, trigo i támara. La atebidade andustrial nun ye fuorte. Israel ye la nacion más andustrializada i pertence al chamado grupo de l países zambolbidos.
[eiditar] Política
L Ouriente Médio ancontra-se an defíceles situaçones, pula posse de territórios (Israel, Líbano i Palestina), la antrada de fuorças de la Coalizon ne l Eiraque, i las amenaças subre l porjeto nuclear iraniano.
[eiditar] Ber tamien
Lista de países de l Ouriente Médio por geografie i eiquenomie