Guerra de Utah

Ourige: Biquipédia, la anciclopédia lhibre.

La Guerra de Utah (1857-1858) ye l nome dado al cunflito ne ls Stados Ounidos de la América antre ls Santos de ls Redadeiros Dies i l goberno federal de l Stados Ounidos, pula heigemonia i comando de l Stado de Utah.

Andice[eiditar | eiditar código-fuonte]

L Utah Guerra, tamien coincida cumo la Spediçon Utah ó mancada de Buchanan, fui ua çputa armada antre ls Santos de l Redadeiros Dies ("Mórmon") quelonos de l Utah i de l goberno federal de l Stados Ounidos. L cunfronto durou de maio de 1857 até júlio 1858. Ambora nun totalmente sin sangre, la guerra custituiu-se de nanhue frequéncia de batailhas i acabou por ser resolbido atrabeç de negociaçon. Inda assi, segundo l storiador Willian P. MacKinnon, la guerra de l utah fui la mais cara i stensiba guerra durante l período cumprendido antre la guerra cul México i la guerra cebil,an redadeira análise, quaije un terço de l Eisército de l I.U.La. fura ampregado contra ua de las maiores i mais sperientes milícias de la nacion.

Bison giral[eiditar | eiditar código-fuonte]

A partir de 1857 a 1858, la admenistraçon de Buchanan tentou abafar l que deberie ser percebida cumo ua rebelion an Utah, ne l Território de l mórmones, temerosa de que l grande eisército federal spedidos para la region tubíssen sido ambiados para sterminar eilhes, eilhes bloqueórun la antrada de l eisército ne l bal de Salt Lhake. Anquanto l cunfronto antre a milícia mórmon, la chamada Lhegion Naubo, i l eisército de l I.U.La ambolbiu çtruiçon de la propiadade i alguas brebes scaramuças ne l que ye hoije l sudoeste de l Wyoming, nun ocorrírun batailhas reales antre fuorças melitares.

Anque desso, l cunfronto nun era sin sangre. Ne l auge de l cunflito, an 11 de setembre de 1857, mais de 120 quelonos Californianos benidos de l Arkansas, zarmados, ancluindo homes, mulhieres i ninos, fúrun muortos ne l sudoeste de l Utah remoto por un grupo de melicianos lhocales Mórmon. Essa tragédia fui mais tarde chamado massacre de Mountain Meadows. Ambora este ancidente fui, sin dúbeda, lhigado a la sterie an torno de l qual se aprossimar eisército federal permeada Utah, an 1857, alguns storiadores cuncluíran que las muortes fúrun ua anomalia anstigada pul geograficamente isoladas i perfundamente paranóica lhiderança lhocal agindo sin l coincimiento de la hierarquia mórmon an Salt Lhake City , Cerca de manter la eisisténcia dua cunspiraçon i grandes, anquanto outros afirman l massacre ocorrido para pilhar. Tamien durante este período fui l Massacre Aiken. Seis californianos ricos biajando atrabeç de l território fúrun presos cumo spiones, lhibertado, i depuis assassinados.

Outros ancidentes de bioléncia tamien puode ser lhigada a la Spediçon, tales cumo un ataque índio als SUD an misson ne l Fort Lhimhi an Território de Oregon ouriental, que matou i feriu dous mórmones i bários outros. Brighan Madsen storiador refree que "la respunsabilidade pul [Fort Lhimhi raid] stabelecen percipalmente cul Bannock. Arriba i para alhá de qualquier anfluéncia eisercida pul comerciante, suldado, nin missionário, eisistia ua situaçon an febreiro de 1858, que dou l Bannock ua ouportunidade para quaije unribaled saciar la sue antiga alfándiga de roubar cabalhos i guerra." Inda assi, Dabid Bigler cunclui que l bumbardeio fui probablemiente anstigado puls nembros de la Spediçon Utah que stában a tentar repor las sues lhoijas de animales. Tenendo an cunta todos ls ancidentes an cunta, MacKinnon stima que cerca de 150 pessonas morrírun an resultado direto de la Guerra Utah lhongo de l anho, ancluindo ls 120 muortos an Mountain Meadows. El lhembra que este ye un eiquibalente aprossimado la pessonas muortas durante ls siete anhos ne l cuntemporáneos lhuita "Bleding Kansas."

Ne l final, las negociaçones antre ls Stados Ounidos i ls Santos de l Redadeiros Dies resultou nua hierarquia anteiro andulto para ls mórmones, la transferéncia de Utah de l goberno de la eigreija Persidente Brighan Young para nó-mórmon Alfred Cumming, i ls pacíficos antrada de l eisército an Utah.